PLORAR
*
De ben petita havia sentit el refrany castellà que diu: “Quien bien te
quiere, te hará llorar.” Vull entendre que es referien a les penes que es
deriven d’imposar el recte creixement d’una persona. Que la modelació fa patir,
vaja. De més gran, sentia que la gent, amb certa ironia, deia a les noies: “Qui vol lluir, ha
de patir”. Cosa que s’entén no sols pel que suposa haver de lluir bon tipus,
sinó, en general, es pot referir a l’esforç que suposa tota feina lluïda.
Encara que pateixen més molt sovint els que no es veuen lluir, però aquesta és
una altra filosofia.
El que vull dir ara és que, amb els anys, m’he anat convencent per experiència d’una dita nova que ofereixo, per a qui la vulgui acceptar: “Qui
plora és aquell que estima més.”
*
Collage postal: Foc de roses. OX.
Ahir, abans de posar el Lluc al llit, amb una abraçada.
ResponEliminaBon dia, Olga.
No m'agrada que el patir estigui en el nostre horitzó vital. Ja sé, i per pròpia experiència, que no tot són flors i violes però no vull, d'entrada comptar amb això.
ResponEliminaSense dolor no hi ha estimació, com no hi ha art. Però sense plaer tampoc, en cap dels dos casos.
ResponEliminaTambé s'ha dit: Qui més hi fa, més hi perd.
ResponEliminaAmb tot, res no ens ha de privar de ser constructius i bones persones.
:) Potser sí que qui plora més estima més... i segur que trobaria, ben ben a prop, mil exemples que ho confirmessin. Però m'entesto a creure que es pot estimar sense plorar (o sense plorar gaire, almenys) :)
ResponEliminaI t'ho diu una... que no li costa gaire, eh?
La frase m'agrada però no sé si sempre és aplicable...Potser qui plora més és el més sensible, però no sé si és sinònim d'estimació...
ResponEliminaBona nit Olga.
Durant molt de temps vaig lligar el atir amb l'art. Ara, vistes força obres d'art i els seus creadors, ja sé que no.
ResponEliminaL'església ens va fer molt mal, al menys a la mevaq generació, fent-nos sentir que havíem vingut a aquest món a patir. De vegades ni podem ni volem obviar-ho pero, per poc que ens sigui possible, diguem NO.
L'estimació, l'amor, és una navalla de doble fil. Així de bonic, així de dolorós.
ResponElimina