EL GRAN SALT
*
10-11-12
*
Cada vegada més joves, ho hem constatat, s’afanyen a preparar els seus
cursos d’anglès. Saben que la seva terra els fa fora perquè no hi ha lloc ni a
la casa pròpia ni a la que hauria de ser de tots: es veuran forçats a emigrar i
l’anglès, com abans ho va ser el llatí, és la llengua vehicular. La llengua
pont.
Ara bé, per tal d’aconseguir
que la terra on vivim no ens escanyi, no ens faci morir en vida, no sigui, com
ara ho és, una agonia constant i una amenaça creixent, ¿SEREM CAPAÇOS, EL 25,
DE FER EL GRAN SALT?
*
Collage d’OX
Jo diria que nosaltres sí que el farem. Falta que els de dalt també el vulguin fer.
ResponEliminaJo crec que sí, Olga!!! El farem, no podem dubtar-ho que els dubtes se'ns mengen les possibilitats!
ResponEliminaAra toca saltar, però no perquè ens ho imposin, sinó perquè és de justícia...I tenim tot e dret i jo diria que si ens estimem el nostre país, també el deure (moral?)...
ResponEliminaPetons.
Ja ho crec, Olga. Hem de confiar en la nostra agilitat i valentia. Res podrà oposar-se al salt de milios de persones. Costarà pair-lo però hi arribarem.
ResponEliminaBon cap de setmana!
En aquest món hi ha diferències, i una d'elles és la de qui tenim la sort que ens representi ara per ara.
ResponEliminaHem de ser optimistes i pensar que sí. Però em fa pena, per no dir por, els discursos de la campanya de alguns més preocupats per que no guanyin els altres , que perquè guanyi Catalunya. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaCrec que sí. Des de l'11 de setembre molts han quedat amb el pas canviat...
ResponEliminaMés que mai hem de fer pinya!
ResponElimina