"POLVO AFORTUNADO"

“POLVO AFORTUNADO”

*

22-10-12

*

L’antiga fórmula per aplicar la cendra al front els dimecres quaresmals dits precisament de cendra és: “Pulvis eris / et pulvis reverteris”.  Com que em van educar en religió franquista, la traducció era: “Polvo eres / y en polvo te convertirás.” (Advertim que la traducció ja no rima). Per tal de complir amb el Gènesi i aprofitar l’efusió de vida que corre pel món sense control ni mesura, després del Concili Vaticà II es va completar la fórmula, que fins al moment ha quedat així: “Polvo eres / y en polvo te convertirás: / si entretanto echas un polvo, / afortunado serás.”

      La fotografia adjunta mostra el meu avi Gustau Xirinachs Raymat (sic), indicat amb una creueta, amb alguns dels seus amics. Quan he volgut investigar els meus gens, inclinacions i aficions macabres, me les he pogut explicar gràcies a aquest retrat: ells ja es fotien del mort i de qui el vetlla. No sé els noms dels amics, i aquestes llacunes em desassosseguen, com a Pessoa. M’explicava la iaia Lola que un dels amics de l’avi, que era capellà, es treia la sotana per anar al cabaret. ¿Deu ser el de la foto o ara li atribueixo el que no era? Cara de pinxo sí que la fa, l’home. De saber-se-les totes, vaja. ¿Com devia distribuir el “polvo”, “pulvis”, cendra, o el que sigui el capellà aquest? M’hauria agradat tant haver-lo conegut... El somriure de Gustau és d’una sornegueria delicada. Ell era alhora delicat i ferm, fill de militar i delegat d’Explosius. ¡Quina herència paterna, la meva...! Ell és el més alt, el dominant, el senyoret de Barcelona. Queda per demostrar, també, de qui era la calavera mascota. Quan he escrit les històries de l’esquelet viu d’Horaci Vergés, almenys sempre l’he fet sencer. I savi. He millorat l’herència.

*

Fotografia d’arxiu familiar.