“VUELVO AL SUR...”
*
21-10-12
*
Com m’agrada, contemplar les ràpides formacions d’aus migratòries que
segueixen la costa en direcció al sud... Ben organitzades, ben guiades,
extenses, generalment fosques, tan alienes a la meva presència ínfima que les
admira.
“Vuelvo al sur, / como se
vuelve siempre al amor ...”, fa el tango Piazzolla que també pren el cor en
apassionades migracions.
El sud austral de Piazzolla no
és el meu. Jo, des d’aquí, aniria al nord, que no seria el seu. Per això quan,
passades les calors i secades inclements i la mort dels boscos, tornin les aus veloces i jo intenti mirar-les
amb els prismàtics sense aconseguir saber mai quines són, s’emportaran un bocí
del meu cor cap als nords abrigats de pell flonja i fusta olorosa.
Però avui, mentre preníem cafè
a la placeta de Sant Joan, també dita Mitja Lluna, a prop del port, de sobte en
alçar els ulls he vist la migració entre la creu de l’espadanya i els núvols de
tempesta trencats. I he somrigut amb nostàlgia.
*
Potser a vegades, ni que sigui inconscientment, voldríem evadir-nos de tot i volar amb elles, formant en estol perfecte, cap a nous països, noves terres, nous viatges i noves aventures.
ResponEliminaEl món va passant, i nosaltres amb ell, amb la diferència que, tal vegada, o això creiem, en tenim consciència,
ResponEliminaBonica l'estampa de les aus migratòries , que marxen en formació.
ResponEliminaPerò no m'agradaria fer com elles que
se salten la tardor i l'els dies clars de l'hivernada...
Petonets.