EL VIOLADOR POETA

EL VIOLADOR POETA

*

31-10-12

*

Ahir em van confiar un fet real. Lloc: barri important de Tarragona. Bloc de tres pisos per replà. En un dels pisos, matrimoni amb fills. En un altre, mare amb dues filles. Fa sis anys dels fets.

      L’home del matrimoni amb fills escrivia poemes que, de tant en tant, deixava a la dona amb dues filles perquè els llegís. Un dia que la dona no els podia tornar per raons de feina, va demanar a la seva filla de 13 anys que anés a portar-los a l’home del replà. Al cap d’una estona, la noia de 13 anys va picar alterada a la porta de casa seva, dient a la mare que obrís ràpidament. Un cop dins, va explicar plorant que el poeta li havia tocat els mugrons (va dir ‘pezones’, perquè parlen castellà) i altres parts del cos mentre li deia paraules que l’espantaven.

      L’home sovint se’l veia voltat de canalla. Aquest i altres fets devien exasperar el veïnat. La mare de la nena, que havia denunciat el veí, consta que va dir a la dona del poeta que era una alcavota, tota vegada que coneixia la situació i tant se li’n donava. Resultat, el matrimoni amb fills va marxar del barri.

      Fins aquí, res que no surti als serials televisius cada dia. I res que no passi contínuament sense que transcendeixi. “Era tan bona gent...” solen dir els testimonis quan casos com aquests surten a la llum. També ho sentim a dir cada dia a la tele.

      Però els poemes... ¿potser eren bons? ¿L’home havia participat en concursos? ¿Tenia algun premi i tot? ¿Li agradaven els poemes a la mare de les dues nenes? ¿I a la dona del poeta violador? ¿Continua escrivint, aquest home? ¿Potser els escrivia ella i així proveïa el seu home? ¿Hauria estat mal vist al barri una dona poeta i alcavota? ¿Potser aquest rastre de poesia portarà el violador poeta al premi Nobel? ¿Escriuré algun dia aquest fet sense saber-ne els detalls crucials? Aquesta “noche de los brujitos”, que diu la meva amiga colombiana, vetllaré per si alguna de les petites aparicions, subornada amb panellets, em vol confiar el que em falta per completar el cas, o sigui, la qualitat i acceptació dels poemes. Sinó, m’ho hauré d’inventar, ves quin remei.

*

Collage d’OX