DOLCES, PROFUNDES LECTURES
*
2-11-12
*
Els bons amics ja saben que no tinc el costum d’escriure o mostrar actes públics
organitzats relatius a la meva persona, salvant alguna excepció. Altra cosa són
les reflexions corrents de cada dia, que per això em sembla que tots escrivim
els blogs.
Però avui, d’excepció en faig
una, i amb tota l’alegria, malgrat ser dia de difunts, ja em perdonaran els
desapareguts.
Deia de la meva adolescència
primer, i després de les meves obres. ¿Com podia saber jo, quan era noia
lectora infatigable, que ara, als meus anys, veuria una taula que exposava tan
llarga vida de llibres que he escrit? Per aquest motiu la Biblioteca Pública
és la meva segona casa: em conté sencera, perquè també té cura de l’arxiu
periodístic que va apareixent. Si llegir forma part de la meva arqueologia
mental interior, escriure ha estat i és l’extensió pública de la meva persona
que vol comunicar amb les possibles lectors.
El dia 31, membres del Club de
Lectura van llegir textos que havien estat curosament editats en un programa de
mà. Es van passar els collages per la pantalla, i a fe que es veien preciosos,
molt més que al natural. Es van oferir fragments musicals entre lectura i
lectura. Ah, aquell “No em deixis pas”, de Brel, que m’ha fet plorar sempre...
I, nit de sants, apareguts, difunts –el difunt meu predilecte és l’esquelet viu
d’Horaci Vergés, que campa sovint per la ciutat nocturna-; nit màgica, doncs,
la direcció ens va oferir panellets, mistela i ranci, vam brindar per tantes
coses i tants projectes i afectes que la Biblioteca devia brillar a l’exterior amb la
claror especial dels Sants. I és que sants, i de primera categoria, ho són tots
aquells que tenen cura dels llibres. Que els estimen i que els trien per bona
companyia. A tots, benvolguts, llarga vida i moltíssimes gràcies.
*
Me n’alegro que tot anés tan bé.
ResponEliminaFelicitats!!!
ResponEliminaA la meva biblioteca hauríem de fer el mateix! Però no és el cas, per desgràcia.
ResponEliminaMoltes felicitats Olga, cal que estiguis contenta, perquè hi ha moltes persones que t'estimen i així t'ho han demostrat...I no et preocupis pel dia, segur que als difunts els agrada que estiguem alegres...
ResponEliminaPetonets.
Podeu consultar el programa sencer d'activitats dedicades a l'escriptora. Tenim dues reunions de comentaris el dia 8 (La Inundació amb el club de lectura)i el dia 22 de novembre (col·loqui amb Olga Xirinacs)a la Biblioteca Pública de Tarragona a les 7 de la tarda. No us ho perdeu!
ResponEliminahttp://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/BP_Tarragona/Documents/Arxiu/Noticies/Guia%20Olga.pdf
Una gran tasca per algú que fa feina sense pensar en la trascendència immediata. Felicitats!!
ResponEliminaLola ha dit...
ResponEliminaEt felicito de tot cor pel teu èxit a la biblioteca i també pel llibre " La inundació " que en el fons m'hi sento una mica identificada. Ja saps que sempre he eatat al teu costat tant en els moments feliços com en els més tristos , per tant em fa feliç la teva satisfecció per tota la alegria que t'ha proporcionat aquest esdeveniment. Rep una forta abraçada de la teva amiga de sempre.
Abraçades càlides a l'escriptora capital, Olga Xirinacs!
ResponEliminaT'estimem, Olga. Tens un munt de gent: lectors, amics, bloggers, bibliotecàries que t'estimen! Quan estiguis una mica "d'hora baixa" fes el recompte de tots aquests homenatges sincers, de totes les trobades a casa teva, a la teva ciutat, fora de casa, de tots els correus, tot, tot, tot!... I veuràs com et pugen els ànims.
ResponEliminaUna abraçada "cèltica",
Jacqueline
Alguna cosa tindrà l'aigua, quan la beneeixen: Olga Xirinacs, escriptora capital de les lletres catalanes!
ResponEliminaPoca cosa puc afegir a aquestes mostres de reconeixement i de calidesa. Te les mereixes i espero que les gaudissis molt i molt. Enhorabona, Olga.
ResponEliminaFelicitats! T'ho mereixes, sí.
ResponEliminaComparteixo el comentari de Jacquelin.