LLIBRES COM OUS, PERÒ MENYS

LLIBRES COM OUS, PERÒ MENYS

*

30-10-12

*

Era de nit, pobrissons meus, i sort que no plovia... Ja he notat que qui llença llibres els sol posar dins d’una bossa i generalment sobre un contenidor i al nivell dels ulls. Considerats. Qui arriba primer, pot triar de gust. A nosaltres només ens quedava el rebuig, variat com els panellets. No obstant això, vaig remenar la paradeta nocturna per agafar-ne quatre o cinc, res de l’altre món, que diria aquell. Abrigadets (els llibres) i cap a casa.

      No era bookcrossing, allò. En tinc mala experiència, del bk.: des que vaig deixar un llibre meu al banc del passeig i després la canalla en feia barques a la basseta, s’ha acabat. Ara, si vull, els tiro en bústies: sóc la repartidora misteriosa, i Vicenç i jo riem com si féssim una malifeta. Potser sí que qui els rep em maleeix, aneu a saber.

      ¡Marededéu dels ous, vigileu els nostres llibres! Van cars. Fa poc dies, no ho recordava, perquè ja hi estic feta i no hi pateixo ni gota, em descatalogaven “Pavana per un tauró” (Columna), llibre que, de ser escrit a centreeuropa ja l’haurien traduït aquí. L’editor em demanava 50 eurets si volia que me n’enviessin uns quants dels que se solen donar abans del sacrifici, i que jo sempre demano, per regalar a qui s’ho mereix; ara el senyor Lara ja no regala res. Doncs tots els taurons a mar, apa. Quins ous. (En la pronúncia xava, si dius quins ous pot resultar quins sous, ens fixem molt en aquests jocs de paraules.)

      Però pel que anava. Dins d’un dels llibres, ben plegat, hi havia un full de prestació d’atur de l’any 87. Cal deduir que l’antic aturat ja ho era del tot i els descendents, amb nocturnitat, li havien llençat la minsa biblioteca. Ja podria començar un conte calderià. Costa, col·locar llibres, vells o nous. No serveixen ni per fer una truita, ¡marededéudelsous!, que dic jo, no en Higgins aquesta vegada.

*

Collage postal d’OX