NOTA D'ERILL LA VALL


7-8-12

*

 NOTES DE BOÍ – 15-6-12 – Erill la Vall

            “Til·lers, saücs, et fan l’ombreta flonja...” escriu Joan Llacuna en una memorable elegia a Rosselló-Pòrcel. A Erill, ben endreçat, hi ha profusió de til·lers i saücs. Vetllen potser des de temps immemorials les devocions de pedra grisa, granit i pissarra.

            Romànic que veu passar el segles amb la mansuetud i paciència de les vaques al prat: aquelles, aquestes, ¿què hi fa? Mirem les vaques i les retratem; elles ens miren desconfiades i aviat s’amanseixen. Sec en un banc sota un freixe, vora la tanca del prat. Les vaques, a l’ombra, pateixen el moscam del sol d’estiu. Me’n miro una en particular i li dic el cant castellà: “no me mires de reojo / que es mirada de traïdor, / mírame carita a cara, / que es miradita de amor” Les vaques solen mirar de cua d’ull i a mi m’agrada parlar amb els animals: m’escolten, i em plau. Elles no es mouen de l’ombra, jo tampoc. L’herba, segada; les orenetes, filant el temps.

            Hi ha un mort antic en un extrem del cementiri florit de plàstic. El mort ostenta roses velles i una creu rovellada. No es veu cap nom. ¿Un suïcida? ¿Un protestant de quan la caritat cristiana separava els “bons” dels “dolents”?

            El caminar se’ns torna lent com la vida que no veiem al poble entre muntanyes que em separen del meu mar. Prenem cafè al bar-fonda l’Aüt, on em donen aquest full de paper que recull la primera meitat del nostre matí.

*

6 comentaris:

  1. El porquet8 d’agost del 2012, a les 14:04

    Ai, Olga, m'has recordat la meva anada a la Vall de Boí d'aquest hivern i la meva estada a l'Hostal Plaça d'Erill. És un indret meravellós, la veritat, donat als renaixements místics i espirituals!

    http://elporquet.blogspot.com/2012/04/alfa-i-omega.html

    M'alegra molt tornar-te a llegir!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals8 d’agost del 2012, a les 16:35

    Que maco això de parlar i cantar a les vaques!

    ResponElimina
  3. cantireta8 d’agost del 2012, a les 18:14

    Lloc preciós.

    ResponElimina
  4. Lapsus calami8 d’agost del 2012, a les 18:40

    Lloc i paraules transmuten les seues belleses particulars gràcies al teu art catalitzador. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Teresa Costa-Gramunt8 d’agost del 2012, a les 20:14

    Ah, sí, les valls no moren, almenys fins ara. Nosaltres... Potser ens enterraran en un raconet com aquest mort del cementiri d'Erill. Pensar i escriure amb llibertat és pecat en tota època.

    ResponElimina
  6. M. Roser13 d’agost del 2012, a les 1:31

    Una imatge que retrata la placidesa d'un dia d'estiu a l'ombre d'un arbre amic...Un lloc preciós la Vall de Boí. Em fas una mica d'enveja sana!

    ResponElimina