LA CONNEXIÓ

*

4-8-12

*

Estimats i enyorats amics lectors; torno després d’una pausa més llarga del que jo esperava. Més endavant diré coses breus dels llocs on hem estat i on som, Boí i Mont-ral. No vull atabalar ningú. Però primer, permeteu-me que parli de LA CONNEXIÓ.

            Cada estiu, en un poble mort com és aquest, contractava una precària línia d’Internet a través del telèfon, lenta com per provar la paciència de Job, però suficient per blog i correu. Aquest estiu, des del 21 de juny que la meva filla insistia a Telefònica perquè em posessin un nou producte, SUBA, sembla que apte per casos com el d’un poble amb dues petites indústries i sense wifi ni serveis de cap mena. No hi havia cobertura, ens van dir no de seguida, sinó després de setmanes d’insistir. Llavors vam demanar el DUO de cada estiu, Internet i trucades, línia ínfima. Sembla que el 23, dia de santa Primitiva, el van concedir i ja em podia connectar, ajudada per les indicacions d’un amable “telefònic”. Penjat ja el telèfon, no hi havia connexió sembla que a causa del meu ordinador, que és nou de trinca. Aviso el meu tècnic i arriba al vespre, disposat a adaptar en un no-res.

            Comença a remenar. Nosaltres llegíem, per no destorbar-lo. Res. En un moment donat, treu el seu ordinador de la cartera –igual que el meu-, el mira per tots costats i mig el desmunta, i llavors ho fa amb el meu. Muts. Truca a un company. Ja feia gairebé una hora quan ens diu la realitat ¡¡que ell no sabia!!: l’ordinador nou no porta modem. Gran perplexitat, desconcert, sorpresa, enrabiada, culpabilitats: els nous ja no en porten, com no porten aparells per cassettes els cotxes d’ara, ens diu. ¡¡Però això ja ho veus quan el compres, carai!! Va concloure que em pujaria un modem, que jo afegiré a les moltes andròmines que pengen del meu port USB, com un feix d’espaguetis.

            Se suposa que a tot arreu hi ha cobertura. Mentida seca. Aquí, a la civilització (és un dir), a l’Alt Camp, sobre la petroquímica i a trenta quilòmetres de la ciutat, un alcalde no facilita connexions, ¿per a què, si vivim entre cabres i senglars? Un fabricant ja no posa modems per estalviar costos i entremig una escriptora confia no morir-se abans de poder tornar a publicar un post per connectar amb els amics benvolents.

            Continuació: el tècnic m’ha deixat penjada i no ha comparegut més. El veí m’ha deixat un modem que no em funciona. “Ad te clamamus, ad te suspiramus gementes et flentes...”

            Final: avui, 4 d’agost, dia de santa Perpètua, que puja el tècnic amb un modem i per fi s’ha pogut connectar l’andròmina (amb una velocitat de paciència inaudita). Però la foto em surt de l’inrevés. A veure si ara, diumenge, Mare de Déu de les Neus, les coses surten del dret. Laus Deo.

*

Foto: racó del bosquet de casa.



*


10 comentaris:

  1. Paciència...encara que sembla que no te'n falta i un bon agost sota els pins.

    ResponElimina
  2. Benvinguda de nou. Jo estic més o menys en les teves mateixes condicions de precareitat informàtica.
    Aquests dies he estat molt per Tarragona perquè tinc un fill a Sta Tecla (suposo que demà li donen l'alta); allí em vas ajudar en l'espera amb el teu article del Diari de T. i he pensat tu quan, aprofitant l'ocasió he anat a tocar ferro o simplement, mirar el mar.

    ResponElimina
  3. LAUS DEO, ben arribada!
    Una gran abraçada que embolcalli totes les que t'he donat cada vegada que pensava en tu.

    ResponElimina
  4. Au, però ara ja has arribat! i aquí estem (alguns, a la France) per llegir-te i, si podem, comentaqr-te.

    Abraçada!!

    ResponElimina
  5. Ja et trobàvem a faltar, Olga. Tant de bo funcione ben bé la connexió i puguem gaudir dels teus apunts i comentaris. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Ben tornada (no ho sé dir en llatí)!!

    ResponElimina
  7. LA CONNEXIÓ sembla un títol dels teus llibres! Que bé que tornis.

    ResponElimina
  8. Déu n'hi do. Les companyies només treballen per a les masses, i així ens volen, com una massa impersonal, amuntegats i dòcils com els xais.

    ResponElimina
  9. Estic d'acord amb l'Helena, podries utilitzar La connexió com títol de llibre i de pas carregar-te algun d'aquests comercials "tan amables" de l'operadora de torn encara que sigui literàriament...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Hola Olga, suposo que enfadada per la connexió, però més fresqueta que la majoria...
    Ara amb la tecnologia el poble potser no serà tant idíl·lic...
    Petons.

    ResponElimina