"REGA ALLÒ QUE ÉS ÀRID"

27-5-12

*

“REGA ALLÒ QUE ÉS ÀRID”

*

Escoltar cant gregorià autèntic, ressons greus que omplen voltes de pedra amb compassos pausats i plens de sentit, és un plaer que, malauradament, queda sepultat per la cultura dels sorolls desmesurats, malalts com estem a causa dels decibels agressius.

            Com que avui és la festa de la saviesa, ignorada per tots aquells que ni saben que tenen arrels, proposo que escoltem la seqüència del dia: “Veni Sancte Spiritus” (no la confongueu amb el “Veni Creator Spiritus).  La seqüència de què parlo té una lletra preciosa i la seva composició s’atribueix, entre dos rivals més, a Stephen Laughton (1150-1228), arquebisbe de Canterbury. L’he sentida cantar pels benedictins de l’abadia de Solesmes. Aquesta abadia, que pertany a Le Mans, és la conservadora del cant gregorià genuí des dels segles V i VI fins als nostres dies. Però, per exemple, a l’interior del monestir de Poblet, el cant profund i ondulat també us transportarà en el temps i no precisament al passat, sinó també al futur, en un desig del que podria ser la bellesa sostinguda i creadora.

            “Renta allò que és sòrdid;

            “rega allò que és àrid;

            “sana el que és malalt.”

*

Collage d'OX (Sèrie últimes llums)