PODRIA SER

*

El pintor Joaquim Icart,  de culta família notable, prepara una exposició. Joaquim Icart és fill de l’il·lustre Joaquim Icart i Leonila (1910-1997), erudit amb obra pròpia i també traductor de clàssics per  a la Fundació Bernat Metge. Tarragona li ha dedicat un carrer.

            Joaquim Icart el pintor em va voler retratar, i també a alguns altres patricis. Entre marines bellíssimes i extensos paisatges amb les riques tonalitats de les comarques de Tarragona, mai d’un verd exuberant sinó amb els matisos des del plata de les oliveres als torrats de les vinyes o la majestat ornamental dels garrofers, seré present a l’exposició.

            Avui he anat a casa seva per veure la pintura acabada. La mirava, hi penetrava i m’ha semblat que té una semblança intrigant amb la figura de Maria Romana Orsini: aquests ulls pensarosos que absorbeixen un mar domèstic, aquell anar més enllà amb un inici de somriure que sembla dir: “passo la vida, la vida em passa, ¿per què no sóc ja a l’altra banda?” Com més mirava la pintura més m’ha semblat que em participava les seves confidències, perquè aquesta Maria Romana ja ha vist davallar més d’una inundació per les aigües que ara semblen calmes, com ella, però que com ella han estat agitades per poderosos corrents interns. No sé si coneixeu Maria Romana Orsini, però quan us la presentin ja em sabreu dir si hi heu trobat alguna retirada, alguna coincidència subtil.

*

Pintura a l’oli de Joaquim Icart