6-5-12
*
ELS BASCOS EREN
MÉS RICS
*
Un post de Júlia
Costa m’ha fet recordar un episodi que de petita em va humiliar però que ara
entenc a la perfecció. Es tracta de monges. Júlia parla dels seus temps
d’estudi, els d’ella més recents que els meus. Però totes dues érem nenes i a
col·legi de monges. Explica que en determinat moment van destinar al seu
col·legi monges basques. Doncs resulta que al meu també, i la que tinc present
és la de música, Pilar, de qui no recordo el cognom.
La nostra classe de música era un
pavelló edificat per Jujol, de rajola vermella i vidrieres de colors que feien
somiar totes les formes de vida, una mena d’arc de sant Martí abans que
entengués El Mag d’Oz, i això que era de la meva època. A casa em van fer
estudiar música als 5 anys, i vaig néixer el 36. Primer venia una professora a
casa i després aprenia a col·legi, fins els anys de Conservatori. La “hermana”
Pilar, doncs, la vam tenir de petites. Plena postguerra.
Ens va dir que havíem de comprar
determinat llibre de música. A casa em van fer preguntar quant valia. Les
altres nenes també ho volien saber. Doncs la “hermana” es va empipar; va
corrugar les celles dient que això, allà d’on ella venia no es feia, es
comprava el llibre i prou, sense tanta pregunta.
Les petites ens vam sentir pobres i
avergonyides. Més endavant he entès que això era d’aquesta forma perquè els
bascos són més rics que nosaltres. I de solidaritat per part seva, poca.
*
Collage d’OX
És clar, no podia pas ser que el problema monetari passes per davant d'una classe de música je,je...
ResponEliminaNo sé si els bascos eren més rics, però aquí érem més pràctics;Sempre cal saber em que es gasten els quartos!!!
N'eren i encara en són!
ResponEliminaDies enrere vaig llegir que els bascos havien dit que la seua sanitat era per a tot, amb papers o sense, i que Rajoy ja podia cantar missa.
ResponEliminaQui sap si un dia amb diners o sense, també serem així.
Olga,
ResponEliminaEls catalans sempre volem saber què val cada cosa i mesurar si la relación qualitat i preu és justa.
Som mercaders, no hem de gastar en và i ha de quadrar la caixa.
No m'agrada generalitzar, sempre es cau en la injustícia i el prejudici, però a casa nostra hem tingut pels bascos una estranya admiració incondicional que sempre m'ha fet una mica d'angúnia, en tot cas, penso que no ha estat corresposta a nivell 'oficial', de governs autonòmics, vull dir. Un altre tema és la gent, de la qual hi ha de tot a tot arreu.
ResponEliminaLes meves monges basques tenien dèries anticatalanes diverses, com explico al post, ho vaig entendre quan vaig saber que els alts càrrecs de l'orde eren catalans, la mare general i tot això. Imagino que hi devia haver tensions. Una cosa que em vaig escoltar en alguna ocasió era que a Catalunya es renegava molt, per exemple, o que a Catalunya, un cop acabada la batalla de l'Ebre, els franquistes ho van tenir molt fàcil, o sigui, que érem una colla de covards, vaja, cosa que també s'ha considerat des d'altres angles per part dels 'lluitadors polítics'. Crec que elles mateixes devien anar evolucionant, un dia, ja grandeta, em vaig trobar una d'aquelles dames, ja vestida de persona més normal, i em va semblar que també havia canviat força.
El component catòlic del país basc és digne d'estudi, fins i tot hi ha un llibre sobre el naixement d'ETA al seminari.
Representa que bascos i catalans ens entenem d'allò més i que som la repera ambdós pobles, així, presos a l'engròs. Tanmateix, si bé cal respectar tots els pobles, no som comparables i, ho sento molt, no em solen caure massa bé, així, d'entrada, tot i que he compartit amb alguns d'ells - a la muntanya- jornades esplèndides. El seu ideari no és el nostre, la seva situació econòmica no és la nostra (malauradament) i la nostra societat no és la seva (malauradament per a ells, no en dubto).
ResponEliminaEl vessant fenici i jueu, mercader, oriental i democràtic (l'àgora és la plaça) dels catalans, sempre ha fet angúnia a l'espanyolitat, que històricament sempre s'han cregut senyors, vull dir que se'ls ha de servir. això explica bona part de la història, oi?
ResponEliminaEls bascos, amb les seves rebequeries del temps dels ibers, i ressaltades quan les guerres carlistes, aconseguiren un estatus que els permet mirar per sobre tothom, no només els catalans.
ResponEliminaDemanar el preu d'un llibre no hauria de ser mal vist. Està molt bé de ser responsable i auster, que no garrepa.
ResponElimina