"DEPOSUIT POTENTES DE SEDE ET EXALTAVIT HUMILES"

7-5-12

*

“DEPOSUIT POTENTES DE SEDE ET EXALTAVIT HUMILES”

*

No sé si devia passar, sé que no ha passat i dedueixo que no passarà mai. Ja em sap greu, ja, perquè com a lema utòpic és immillorable i, a més, la gent neta de cor ho desitja i demana cada dia. Cada dia que sofreix que els poderosos aixafin els humils, i en aquests moments nostres cada humil millor que se suïcidés. Una nosa menys.

            Dues dones de poble es troben i enraonen. Una de les dones li explica a l’altra el que el seu cor pensa. Entre aquestes pensaments hi ha la frase curiosa: “va fer caure els poderosos de les seves seus i exaltava, per contra, els humils.” La dona que deia aquestes coses devia estar convençuda que la situació social i política anava molt malament, i ella es devia trobar, humil com era, aixafada per l’orgull monstruós dels rics que, a més, colonitzaven el seu poble. No es tracta de creure que els uns són bons per naturalesa i els altres dolents per necessitat. Es tracta que el poder corromp; qui l’ostenta ho sap i, per mantenir el seu equilibri pacta amb els altres corromputs.

            Que els humils són o seran exaltats, és a dir, que superaran el seu estat de misèria que, hores d’ara i dia d’avui produeix un grau alarmant de suïcidis a Grècia, Itàlia i a la terra que trepitgem, ningú s’atreviria a assegurar-ho, almenys a curt termini. O sigui, que som on érem. Les dues dones de poble devien ser de cor generós i compassiu. Si avui es tornessin a trobar, i ho fessin a la meva ciutat, es deixarien de romanços i seurien en una terrassa de la que ara és Capital de la Cultura Catalana per un any, anomenada a tal efecte com a “Ciutat de tapes i vins”. Tapejarien, beurien i engegarien al botavant aquesta cantarella de la justícia social.

*

Dibuix de “Estampas bíblicas”.