*
ELEFANT, INFANTA, INFANT
*
La monarquia castellana està lligada als elefants des del segle XIII. Una famosa i cèntrica estació de Londres es diu Elephant and Castle, segons foto que s’ofereix en aquest blog. És la corrupció anglesa de “Infanta de Castilla”, i la tal infanta va ser Leonor de Castilla, al s. XIII, filla de Fernando II el Santo i casada amb Eduard I. Enterrada a Westminster, aquesta infanta-elefanta de castella-castell dóna nom a una parada de metro. Potser aquest rei no va matar la infanta-elefanta, però de fills n’hi va fer 18 o més, que ja és una manera de minvar salut i forces. Res de nou entre castellans i elefants, doncs.
Ara bé, el meu elefant favorit és Hathi, el solemne i silenciós cap de tribu dels elefants a “El llibre de les Terres Verges”, o “Lllibre de la Selva”, de Rudyard Kipling. Jo estava enamorada de Sabú, que interpretava Mowgli molt millor que aquests ninots de fireta de Disney. Mowgli-Sabú, el de la pell setinada i mirada ardent i profunda, amb la saviesa del conseller elefant i l’astúcia de la serp, Kaa.
No, el conte portarà cua. ¿No us fa compassió el petit Babar demanant refugi davant dels Borbons desfermats? Ai, com patim els que som socis d’ADDA i defensem els animals... Que trist veure els elefants morts indignament amorrats a l’arbre... Com que els reis necessiten carn per menjar, assassinen la intel·ligència, i el pitjor és que nosaltres paguem com a poble i consentim les seves brutalitats.
Per això quan el petit Adrià aquest matí anava a col·legi, ha vist sorprès que uns quants elefants de colors li demanaven auxili: “¡que ve el rei, que ve el rei!”, cridaven espantats. I Adrianet, que sols sap que els Reis de veritat només porten joguines i llepolies, ja no sabia on era. Encara no li hem explicat, perquè nosaltres tampoc sabem on som.
*
Foto Wikipedia.
Dibuix contes Calleja.
Jo també hi vaig pensar, en el bo de Babar, mort a trets per un rei que rellisca cada vegada que posa els peus... a terra?
ResponEliminaJo crec que aquesta vegada sí que portarà cua, tot plegat. I penso que ha estat bé, que sortís a la llum aquest accident; un revulsiu com aquest feia falta a molta gent.
ResponEliminaUna abraçada.
Manoi, pobre Adrià! No m'estranya que porti un embolic al cap que no s'aclareixi, el pobre. Si és que algú de nosaltres, dels que ja som grandets i granadets, en sabem treure l'aigua clara?
ResponEliminaHi ha situacions que ja freguen el surrealisme i la conya ja hi comença a ésser sobrera.
En fi, boníssima la història de la parada de metro de Londres!
Estic d'acord que la cosa és més seriosa del que sembla, però molt em temo que després de quatre queixes i quatre acudits, em sembla que hi ha gent que els revulsius no els esgarrinxen la pell...
ResponEliminaPotser quan el petit Adrià sigui gran
ho entendà millor que nosaltres...
Petons.
Ho borraran com fan amb tantes coses. El rei caçador no donarà cap explicació a la plebs. Per alguna cosa és rei i fa el que li dona la reial gana. Li hem pagat tants capricis i alguns de tan baixa estofa que ja no vindrà d'un. La plebs que ignora el perdonarà.
ResponEliminaAmb afecte!
Això se'ls farà difícil de esborrar, la imatge del rei amb l'elefant mort, falta d'ètica, falta de moral. El poble ja n'està fart. N'hi ha que ja no tenen ni un sostre per quan plou, ni pa per quan tenen gana. Quina manera de demostrar que els importa un rave tot mentre ells siguin reis...quina llàstima de país, és que no aprèn la monarquia ni repassant la seva pròpia història?
ResponEliminaBabar fou un rei, un bon rei. En BabaU, però, no és un bon rei, fet i fet no ens cal cap rei, i si ens calgués, abans BabaR que no BabaU (o BabaU II, el fill).
ResponEliminaHe llegit al faceboc una demanda que m'ha agradat. Anava destinada als borborns i deia: Lliureu les armes i dissoleu-vos. Doncs això.
ResponEliminaSi els pobres sabessin totes les bicoques i privilegis que tenen algunes persones sense ni tan sols haver treballat mai per tenir-les, hi hauria una revolució.
ResponEliminaA mi, com a nen petit que sóc, m'agradaria que els reis de veritat no els portessin res més als reis de mentida. I que els encabessin -si pogués ser- en la parada de metro que tu ens deies. A veure si hi caben, amb la infanteria inclosa.
ResponElimina