*
ROSA
*
Avui la tarda se’ns ha presentat rosa; rosa de roses obsequiades ara mateix; rosa d’iris oferint ponts per pujar al cel: qui fos al mar, com els mariners dels vaixells il·luminats, podia ben bé enfilar els seus somnis per la bellesa gratuïta que és contemplada amb admiració. Tots ens sentim impressionats per un arc iris que ens dibuixa el nostre possible pas a l’altra banda, aquell país on Judy Garland hauria volgut passar la seva vida i que per això enyorava tant.
De la rosa se n’ha dit molt, i més que se’n dirà. “Com una rosa solitària al sol / l’aura del teu somriure vol /acompanyar la soledat del sol ”, escriu Joan Llacuna. “No sé si és que en vostre pit reposa / o és del pit que us ha florit la rosa ”, repeteix López-Picó. Rosa mística, rosa esfullada sobre el cos estimat, rosa fresca entre els pits receptius, rosa de tarda vaporosa, rosa que del gerro es dibuixa fins al cel assenyalant el país que tots portem amagat darrere del desig.
*
Rosa rosae rosa
ResponEliminaFins i tot declinada
És bella la cosa
Res rosa
Res pública
Rosa púdica
Rosa única
M'agrada molt la teva última frase, Olga.
ResponEliminaM'has fet recordar uns paisatges del capvespre a Santorini que vaig veure fotografiats fa pocs dies i on, una llum rosa definia la terra, les cases i el mar en un instant irrepetible. Llegint-te hi he pensat i m'arribat, llunyana, la flaire d'aquesta flor formosa entre les flors.
ResponEliminaràcies per aquests impagables estímuls, Olga!
La Rosa: imatge de la plenitud i de l'efímer al mateix temps. Per això de la rosa se'n poden dir tantes coses i poden inspirar tants sentiments.
ResponEliminauna rosa és una rosa, és una rosa, és una rosa...
ResponEliminaquina foto, Olga!!!! quin privil·legi, el nostre mar, el nosrte cel i poder-ho contemplar!
D'aquí a pocs dies serà l'esclat oficial de les roses, en aquest cas de tots colors...
ResponEliminaRecordo una posta de sol amb tota la gamma de rosats i ,és clar, el mar també era de color de rosa...
Bona tarda de diumenge, Olga.
Bones vistes que tens des de casa vostra, malgrat que de tant en tant patiu sorolls inoportuns.
ResponEliminaRosa empedreïda, la paradoxa.
ResponElimina