HISTÒRIA D'AMOR

18-4-12


*

HISTÒRIA D’AMOR

*

Em demana una periodista que li digui quina història d’amor és la meva preferida. Respondre aquesta pregunta significaria revisar tota la meva biblioteca, perquè la veritat, recordo més desamors que no pas amors que m’hagin impressionat. Però el meu pensament manté una història profunda que rellegeixo amb gust i per diversos motius, perquè el llibre és ric: “La mort a Venècia”, de Thomas Mann. És imprescindible associar-hi la notabilíssima pel·lícula que li va dedicar Luchino Visconti, del tot fidel al text. I la música triada, que és l’Adagietto de la cinquena simfonia de Mahler, divulgada gràcies a aquesta obra.

El fragment que vaig enviar a la periodista és el següent:

“Tot tirant-se enrere, amb els braços penjant, aclaparat i estremit per un seguit de calfreds, murmurà la fórmula immutable del desig amorós – impossible en aquest cas, absurda, abjecta, ridícula, però no per això menys sagrada i fins i tot venerable:

“-T’estimo!”

*

Aquest és el pensament de Gustav von Aschenbach a “La mort a Venècia”, de Thomas Mann (1875-1955). Mann fa d’Aschenbach un ‘alter ego’. A mi, com a lectora, aquest desig amorós d’Aschenbach per l’adolescent Tadzio m’arriba expressat com ho ha de fer un bon escriptor per connectar amb el seu públic: a través dels sentiments. Perquè els sentiments són universals, i l’amor el més universal de tots. Als bons lectors i als que aprenen a escriure recomano “La mort a Venècia” on, a més de l’amor creixent, trobaran el mètode literari del protagonista, explicat pel narrador savi.

*

Collage d’OX