*
DESPRÉS DE BACH
*
LA Terra on sóc va xopant-se de sang violenta. Cada dia.
¿Per què la guerra?, es pregunten uns savis.
Perquè a l’home li agrada matar, reconeixen uns altres.
Adrenalina del perill, imminència d’atacs, la por, l’honor.
Es va dir una vegada que mai més poesia després de l’Holocaust.
Però hi havia poetes i, per sort, poblaran tot el món: encara escriuen.
Es va pontificar que mai més la bellesa després d’Hiroshima.
I va regnar el lletgisme, que ja s’insinuava: pintura en carn oberta,
sacrificis de sang, la pell verdosa i el gest horroritzat, ara en acrílics,
ara en olis fangosos i pigments, cos espellat impregnat de resines.
Dos gargots, uns filferros i un temple és el que cal a un món adorador.
Em pregunto, perplexa, ¿per què va ser possible la guerra després de Bach?
¿I després de Beethoven, Rakhmaninov i Fauré? ¿Per què?
Escolto, Britten, el teu Rèquiem de guerra:
el poema era d’Owen, que va morir tan jove a la primera guerra.
La guerra també mata els poetes, ¿què us pensàveu? I els músics
que componien marxes militars per als exèrcits victoriosos.
No són bàndols comparables: més grandiosos músics i poetes,
però també més dèbils, gairebé un eco, un violí en camp d’extermini.
M’inclino amb els vençuts i el pare Bach em canta: «Vine, dolça mort».*
* Cantata 478.
*
Pàgina 10
*
Editorial Òmicron ha editat una col·lecció de “plaquettes”, 10 poemes cadascuna, de diferents autors. Es venen a 5 euros unitat. Us ofereixo un dels meus 10 poemes.
Fotografia: portada de la “plaquette”.
Ja ho deien fa temps no? L'home és un llop per a l'home, o l'home és violent per naturalesa.
ResponEliminaJo crec molt fermament en aquesta segona característica. Som violents, ho duem als gens, la història de la supervivència ens ha fet així.
Però malgrat això som éssers creatius i per això hem fet sortir la literatura, el teatre, la poesia, la música, els jocs, etc etc. I en el fons sabem que només la cultura ens pot treure de la misèria de l'assassinat. Per això, un cop nosaltres mateixos hem destrossat el que teníem, ho tornem a crear, per pura necessitat.
Estimada Olga, poema preciós d'una plaquette preciosa. Molts èxits i. sobretot. molts poemes, que és del que es tracta per fer més bella la vida. Petons, Israel
ResponEliminaLa guerra mata poetes... La vida mata poetes també (Salvador Iborra, in memoriam). Altres poetes llangueixen com la seua vida. Amb tot, la poesia sobreviurà la pròpia mort (o la pròpia vida).
ResponEliminaOlga, gràcies pel regal.
Salut i poesia.
Bell poema, malgrat la seva amargor. I bella plaquette!
ResponEliminaQuina bona idea, la d'Òmicron.
Gràcies per l'oferiment tan trist com cert.
ResponEliminaUna mica trist tot plegat. El record de les guerres sempre té un regust amarg...
ResponEliminaA veure se trobo la plaquette.
Una abraçada,
M. Roser
La guerra existeix des que el món és món, i seguirà perquè va lligada a les persones.
ResponElimina