8-10-11
*
RADIOGRAFIA
*
Surto aviat, hora primera,
el dia encara fosc, gent apressada,
bars encara tancats amb algú que hi feineja.
La muntanya té una cella de boira
i han dit que potser plouria.
Descarreguen la fruita a la botiga.
A la clínica, ingressa una partera,
ventre pesant, maleta i necesser:
avui segurament naixerà un fill.
La canalla, a col·legi amb jersei prim,
és un octubre calorós i eixut, aquest.
Ahir els senyors del debat televisiu
parlaven concentrats d’aquest atur gravíssim,
ells no aturats, per cert.
¿On són els aturats, ara al matí?
Al llit, esmorzant, o buscant escarrassos...
Ja em criden. Quan acabo
porto dins un grapat més de radiacions.
*
7-10-11
Escrit a la sala d’espera aquest mateix dia.
*
“Nu amb bròquil”. Postal collage d’OX.
El món, vist a ullada ràpida, sembla que segueixi rodant i feinejant com sempre. Suposo que si ens dediquéssim a aturar-nos i furgar una miqueta més en aquesta o aquella persona, llavors sortiria la història personal (més o menys afortunada) de cadascú.
ResponEliminaEspero que la radiografia només sigui per a una petita tonteria.
Un poema impressionista-realista, aquest... La radiografia és doble, doncs.
ResponEliminaEspero que no sigui de gaire importància el motiu que t'ha dut a fer-la.
Trobo que és un poema esplèndid, realista i simbòlic al mateix temps.
ResponEliminaEls hospitals o clíniques i el seu entorn són tota una metàfora del món, apleguen vida i mort, treball i patiment i fins i tot una certa ironia existencial.
A mi em sembla més una foto del món real que una radiografia...ves en compte amb les radiacions , encara que siguin virtuals!
ResponEliminaEspero que estiguis bé.Petons,
M. Roser
Les interioritats del dia...
ResponEliminaOlga,
ResponEliminaAl blog t'hi hem dedicat un brinic de mimologia que no és, encara, l'ocell de la pluja.
Les hores d'espera en els hospital mouen a la reflexió i, en el teu cas, es transforma en poesia.
ResponEliminaFins hi tot l'exposició poética podria estar una radiografia de la poesía.
ResponElimina