*
3-1-11
*
Poesia de J. Ma. de Sagarra – Música d’Eduard Toldrà.
“ Si ve l’abril tremolant / i el ventet que no reposa / i el perfum de Dijous Sant, / noia, no cullis la rosa: passa cantant. // Si les trampes van picant, / si tenen vestits de festa / la geganta i el gegant, / noia, no llencis ginesta: passa cantant. // Si la gent ploriquejant / camina amb la vista baixa, / si va la creu al davant, / noia, no miris la caixa: passa cantant. // Si t’escomet un galant / tot tendresa, tot deliris, / defallint i sospirant, / no l’escoltis ni te’l miris: passa cantant.// Si una vella xiuxejant / t’augura una mala estrella / i et diu que se’t marciran / aquests aires de poncella / i aquesta galta tan bella / no durarà ni un instant, / noia, riu-te’n de la vella: ¡passa cantant, passa cantant! “
¿Què tenen en comú aquesta airosa cançó i el pas de Farizada, la del Somriure de Rosa, per les roques de basalt on hi ha les veus amenaçadores dels orgullosos convertits en pedra? Doncs que Farizada, valenta, passa cantant i amb les orelles tapades per no sentir les veus malignes.
Pensem que Odisseu va necessitar que els mariners el lliguessin al pal per no cedir als cants de les sirenes. La dona forta, en canvi, va sola cap al seu destí i se’n surt. No escolta els monstres que borden a les vores del camí. Una lliçó que les dones no hem aprofitat. O no gaire.
*
Il·lustració de J. Segrelles, del 1921, per a Les Mil i una Nits.
*
Poesia de J. Ma. de Sagarra – Música d’Eduard Toldrà.
“ Si ve l’abril tremolant / i el ventet que no reposa / i el perfum de Dijous Sant, / noia, no cullis la rosa: passa cantant. // Si les trampes van picant, / si tenen vestits de festa / la geganta i el gegant, / noia, no llencis ginesta: passa cantant. // Si la gent ploriquejant / camina amb la vista baixa, / si va la creu al davant, / noia, no miris la caixa: passa cantant. // Si t’escomet un galant / tot tendresa, tot deliris, / defallint i sospirant, / no l’escoltis ni te’l miris: passa cantant.// Si una vella xiuxejant / t’augura una mala estrella / i et diu que se’t marciran / aquests aires de poncella / i aquesta galta tan bella / no durarà ni un instant, / noia, riu-te’n de la vella: ¡passa cantant, passa cantant! “
¿Què tenen en comú aquesta airosa cançó i el pas de Farizada, la del Somriure de Rosa, per les roques de basalt on hi ha les veus amenaçadores dels orgullosos convertits en pedra? Doncs que Farizada, valenta, passa cantant i amb les orelles tapades per no sentir les veus malignes.
Pensem que Odisseu va necessitar que els mariners el lliguessin al pal per no cedir als cants de les sirenes. La dona forta, en canvi, va sola cap al seu destí i se’n surt. No escolta els monstres que borden a les vores del camí. Una lliçó que les dones no hem aprofitat. O no gaire.
*
Il·lustració de J. Segrelles, del 1921, per a Les Mil i una Nits.
M'hi sento molt identificada. L'hauria d'haver llegit abans, aquest text. Per ser de tornada de tot quan toca.
ResponEliminaA les dones ens han ensinistrat en estar-nos de les temptacions. Potser allò que ens sembla un tort no ho és pas tant.
ResponEliminaAquest poema m'agrada molt i cantat per Vendrell encara més.
ResponEliminaLes dones, de sempre, heu hagut de patir la violència dels que, a força de creure's més forts, demostren la seva feblesa.
ResponEliminaAmb bon humor i cara bonica digues no, i fes la teva!
ResponEliminaOlga, m'agrada aquesta cançó i m'agrada molt el comentari que li dònes.
ResponEliminaNúria Candela