*
2-2-11
*
Farizada, la del somriure de rosa, va ser una dona generosa i valenta. Contra la supèrbia dels seus germans prínceps, i dels cobdiciosos cavallers de la cort, va emprendre el camí tota sola per tal de remeiar els desastres que havien creat els homes. Seguia amb coratge la bola que li havia donat el dervitx, i que la guiava pels tortuosos camins del perill. Vet aquí tot el poder de la determinació de la dona: Farizada sola, audaç, vencedora i magnànima.
Trobo que aquest model no l’esmenta cap feminista, i això que Les Mil i una Nits és narrativa persa antiga, reformada a l’Edat Mitjana i coneguda a tot el món. Tinc una preciosa traducció d’aquest conte feta per Josep Maria López Picó. La resta pertany, amb les bellíssimes il·lustracions de J. Segrelles, del 1921, a un llibre de gran format i magnífica enquadernació, de la biblioteca paterna. He pujat amb aquests contes i figures des de petita, i han contribuït a enriquir la meva fantasia.
*
Sí: models 'feministes' també n'hi ha hagut, en els contes tradicionals, així com en els mites. Les amazones eren prou esforçades com per sostenir-se elles mateixes...
ResponEliminaLes dones mai no han tingut la necessitat de ser idealitzades, com els homes, ja que estan segures d'elles mateixes.
ResponElimina