*
4-2-11
*
“Nenes, llegiu només llibres d’autors de primera fila”, ens aconsellava el “papà” Llacuna a la seva filla Teresa i a mi, de noietes. Llavors ell ens anava anomenant Mauriac, Bernanos, Maritain, Claudel i un seguit d’autors principalment francesos. La “catòlica” França, la de Bernadette, la de la consagració al Sagrat Cor, la de Teresa de Lisieux, la de la música sublim de César Franck, Debussy i Ravel, havia donat una florida artística d’un gruix inimitable, que participava d’espiritualitat i modernitat alhora. Era només un aspecte de l’art, i ara em refereixo només a aquell. Abarcar-lo tot seria impossible.
Per això davant de la inanitat de la novel·lística actual, principalment la catalana, m’he enfilat als prestatges a rescatar Bernanos. Georges Bernanos (1884-1948). Drames profunds, psicologia aplicada a les diferents situacions vitals, denuncia a “Els grans cementiris sota la lluna” la repressió falangista a Mallorca, per exemple. Però jo aconsellaria als lectors primers de Bernanos el frapant i admirable “Diari d’un rector de poble” (Blanquerna-62). Un dels millors llibres que he llegit. La “Nova història de Mouchette” és entendridora i patètica, una obra curta de gran força, com tot escrit de l’autor. I acabaria amb “Diàlegs de Carmelites”(Blanquerna-62), obra dramatitzada, també portada al cinema amb un altre títol. A Blanca de La Force, la jove novícia, li feia molta por la mort. El seu exemple pot servir a algú, i no revelo el final.
*
Collage d’OX
*
“Nenes, llegiu només llibres d’autors de primera fila”, ens aconsellava el “papà” Llacuna a la seva filla Teresa i a mi, de noietes. Llavors ell ens anava anomenant Mauriac, Bernanos, Maritain, Claudel i un seguit d’autors principalment francesos. La “catòlica” França, la de Bernadette, la de la consagració al Sagrat Cor, la de Teresa de Lisieux, la de la música sublim de César Franck, Debussy i Ravel, havia donat una florida artística d’un gruix inimitable, que participava d’espiritualitat i modernitat alhora. Era només un aspecte de l’art, i ara em refereixo només a aquell. Abarcar-lo tot seria impossible.
Per això davant de la inanitat de la novel·lística actual, principalment la catalana, m’he enfilat als prestatges a rescatar Bernanos. Georges Bernanos (1884-1948). Drames profunds, psicologia aplicada a les diferents situacions vitals, denuncia a “Els grans cementiris sota la lluna” la repressió falangista a Mallorca, per exemple. Però jo aconsellaria als lectors primers de Bernanos el frapant i admirable “Diari d’un rector de poble” (Blanquerna-62). Un dels millors llibres que he llegit. La “Nova història de Mouchette” és entendridora i patètica, una obra curta de gran força, com tot escrit de l’autor. I acabaria amb “Diàlegs de Carmelites”(Blanquerna-62), obra dramatitzada, també portada al cinema amb un altre títol. A Blanca de La Force, la jove novícia, li feia molta por la mort. El seu exemple pot servir a algú, i no revelo el final.
*
Collage d’OX
Fa anys que hi ha bons novel·listes. Abans era més fàcil seleccionar els bons, ja que el ventall entre els quals escollir era molt menys ampli que ara.
ResponEliminaÉs evident que els gran escriptors són els millors mestres que podem tenir.
ResponEliminaJo el dilluns vaig llegir un llibre molt bo de Claudel, La nieta del señor Linh, és increïble...
ResponElimina