*
Mont-ral, 14/15 – 8 – 10
*
Encara que l’agost amagui les flors perquè el sol no les cremi, el caminant atent sempre troba que els boscos i camins floreixen per alegrar la mirada, i busca combinar els malves amb els grocs i alguna baia vermella de mareselva. Ara ja comencen a madurar la gavarrera i l’arç blanc, que es tornaran vermell viu, així com més tard serà el grèvol, carregat de fruit. Encara floreix en abundor la pastanaga borda, però la delicada xicoira, que s’obre al matí en blaus suavíssims, amb el sol es tanca, humil, en ella mateixa.
Llavors és temps de recollir alguns exemplars d’aquí i d’allà i formar el ram de benvinguda a la porta, perquè el foraster sàpiga que se’l rebrà bé i amb alegria. Algú podrà objectar que és costum americana, potser britànica exportada a Amèrica, i tindrà raó. Hi ha bellíssimes corones per als diferents temps de l’any i fetes amb tota mena d’objectes. Jo sempre havia muntat corones, però vaig comprar aquest cistell pla que ve a ser d’intenció semblant. Sigueu, doncs, benvinguts a casa on sempre, també, trobareu el cafè a punt. I els llibres. I la conversa.
*
Foto d'OX
Em sent rebut d'aquesta bella manera quan entre al teu blog.
ResponEliminaSalut.
Tots sabem que som ben rebuts a casa teva. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaAmb flors o sense, sabem que a teva casa som benvinguts, però amb flors i tot esdevé un rebement artístic..
ResponEliminaRebre amb flors a la porta els visitants o obsequiar flors em sembla d'una delicadesa suprema i, és cert, en els països de més fred és molt corrent, potser perquè evoquen la primavera, el bon temps. Quan l'estiu de 1993 vam visitar Vílnius, la meva amiga Elvyra va venir a rebre'm a l'aeroport amb un ramet de flors boscanes com aquest teu, tan preciós! Em vaig emocionar molt.
ResponEliminaLes flors són una delicadesa que ens empeny a acudir al teu blog cada dia, però el tema del cafèeeeee... uix, uix! que no te'n salvaràs, de la meva visita!(pel cafè, eh? no et pensis)
ResponElimina:D