MARE DE DÉU D'AGOST

*
Mont-ral. 15/16 – 8 – 10
*
“Per la Mare de Déu d’Agost a les set ja és fosc”, deia la veu popular. Són les set i caminem pel bosc feréstec sota un sol llampant que no té ganes de pondre’s. Als tolls on l’aigua de pluja s’evapora s’aprecien les unglades dels senglars, que hi van a beure o a rebolcar-se i després es graten a la soca dels pins. S’agraeix l’olor molla de terra i herba, perquè la fresca ha durat poc.

El dia 15 tot s’omple de festes majors, alegria a les cases i records per a les Maries, Albes, Assumptes, etc. Santa Maria dóna la mà a sant Roc, el 16. M’agrada el dia 16 més que per Rocs i Maries, perquè és santa Serena, nom realment preciós. Correspon a una emperadriu de finals del s. III, casada amb Dioclecià, furibund perseguidor de cristians. Ella admirava la resistència dels cristians fins que es va convertir, i era tan estimada de l’emperador que va poder viure en pau sense ser molestada, ens explica l’hagiografia.

Pel que fa al nom de Serena, en majúscula o minúscula, els estudiosos diuen que manté la seva condició de selecte i exquisit per tots els seus significats, i que per això no s’ha divulgat en excés. Que la serenitat acompanyi els vostres pensaments i accions, que els poetes ja actuem amb elegant serenor per escriure el nom de cada cosa.
*
Mare de Déu del s. XVII, de fusta policromada, d’escola aragonesa.