*
Mont-ral, 26 – 7 – 10
*
Llegeixo en un suplement dominical que algun home – els homes sempre manen- vol tornar a posar de moda les dones de carns rotundes i plenes. Que es comencen a deixar de banda els esquelets grocs i verdosos amb ulls maquillats de negre ( tots), també dissenyades pels homes i tan envejades per les dones. I apareixen sanes fotografies de dones amb el goig de viure pintat al cos. Somrients i no agòniques. Menjadores de coca d’espinacs o de recapte, baldanes i saborosos formatges, no pas d’enciam sense amanir i prou.
Rubens ja ho sabia i per això pintava les bellíssimes dones que després els homes s’emportaven a la força. Potser no tan a la força, perquè les noies de la pintura no vestien pas recatades, per molt que els rellisquessin els mantons de seda.
Per raptar dones com aquestes fan falta homes forts i sans, ben barbats, no com aquests nyicris i mitges burilles demacrats que es passegen ara entre nosaltres i que no podrien alçar un gargall de terra. Felicito, doncs, els homes de la moda que fan bona aquella dita: “la carn sobre els ossos està molt bé.”
*
Rubens. Rapte de les filles de Leucip pels Diòscurs.
*
Llegeixo en un suplement dominical que algun home – els homes sempre manen- vol tornar a posar de moda les dones de carns rotundes i plenes. Que es comencen a deixar de banda els esquelets grocs i verdosos amb ulls maquillats de negre ( tots), també dissenyades pels homes i tan envejades per les dones. I apareixen sanes fotografies de dones amb el goig de viure pintat al cos. Somrients i no agòniques. Menjadores de coca d’espinacs o de recapte, baldanes i saborosos formatges, no pas d’enciam sense amanir i prou.
Rubens ja ho sabia i per això pintava les bellíssimes dones que després els homes s’emportaven a la força. Potser no tan a la força, perquè les noies de la pintura no vestien pas recatades, per molt que els rellisquessin els mantons de seda.
Per raptar dones com aquestes fan falta homes forts i sans, ben barbats, no com aquests nyicris i mitges burilles demacrats que es passegen ara entre nosaltres i que no podrien alçar un gargall de terra. Felicito, doncs, els homes de la moda que fan bona aquella dita: “la carn sobre els ossos està molt bé.”
*
Rubens. Rapte de les filles de Leucip pels Diòscurs.
Ja tocava! Que hi hagi on agafar-se, amb saxons, i no estantisses :D
ResponEliminaquin descans! puc deixar de torturar-me amb els règims?
ResponEliminaPrecisament avui comento un poema teu que parla d'ossos!
ResponEliminaSembla que no pugui ser que s'acabi algun dia la moda de les dones primes. Ens faria un gran bé. El que passa és que on es troba el límit més enllà del qual no pot ser entre una cosa o l'altra?
que bé! Reincorporarem els formatges i les coques a les nostres dietes!! I el pa amb oli! nyammmmmmmm...
ResponElimina"La carn sobre els ossos..." Exactament. Llevat d'un minim desalut, la resta són modes i imposicions. On hi ha carn hi ha alegria.
ResponElimina