GISELA I ELS PEBRASSOS


*
25 – 7 – 10

*
Ahir, dissabte, va ser un dia de belles coses. La néta Gisela recollia pebrassos al final del bosquet de casa, no hi ha altra varietat, per ara. Menjàvem la deliciosa planxa de poma i la ben guarnida coca d’espinacs que fan al forn d’aquí, famós al món sencer per les seves magdalenes. De tarda anàvem a La Mussara passant a peu per un agradable camí ple de verd al mig del bosc: la vista allà és imponent sobre tot el Camp de Tarragona: les ciutats adormides en la distància, les blaves serralades que les limiten i un bassal de granotes que farien sospirar en Boada, el dibuixant. La lluna acompanyant la nit plàcida... i somnis feliços.
*
Foto V. Roca

7 comentaris:

  1. Teresa Costa-Gramunt25 de juliol del 2010, a les 10:15

    Aquest paisatge que t'és donat contemplar és com la glòria. No és un paisatge acabat com de postal suïssa, i aquest és el seu atractiu.

    ResponElimina
  2. Montse25 de juliol del 2010, a les 10:16

    La teva descripció és tan deliciosa com bonica la Gisela!

    ResponElimina
  3. Josep Gironès Descarrega25 de juliol del 2010, a les 11:15

    Hem de ser conscients de que gaudim de grans privilegis.

    ResponElimina
  4. Clidice25 de juliol del 2010, a les 13:31

    que en tinguis molts de dies així :)

    ResponElimina
  5. Joan Josep Tamburini25 de juliol del 2010, a les 21:45

    Quan vivia a Cambrils, un dels llocs que em servia "per escaparme" era la Mussara. De fet Tarragona està rdejada de llocs fantàstics. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  6. Anònim25 de juliol del 2010, a les 23:01

    Fa sensació d'estiu, de pau, de temps que s'atura - ni que sigui un miratge - de miracle quotidià, d'amor cap als éssers estimats, al capdavall, de vida ben viva.

    ResponElimina
  7. Manel Aljama26 de juliol del 2010, a les 9:31

    Que tinguis molts dies així.
    (la fotografia, com el text transmet tendresa)
    Manel

    ResponElimina