*
31.5.10
*
“PROHIBIR ARA LA BURCA POT ALTERAR LA CONVIVÈNCIA”, afirma Montserrat Coll, Directora general d’Afers religiosos, en una entrevista a l’Avui el 29 d’aquest mes.
Té tota la raó. La burca m’altera i em produeix rebuig, ofèn la meva idea d’adaptació i costums del país on visc. Trenca els esquemes d’educació en la llibertat que hem ensenyat durant molts anys i desafia la cultura pròpia. Arribem als extrems vergonyosos d’haver de suprimir fins i tot les innocents nadales i símbols perquè no s’ofenguin els estrangers que busquen feina. Perquè els altres estrangers, els de les altes finances, mai s’han exclamat per un pessebre i una nadala. Som nosaltres els nostres propis enemics, per babaus i crèduls, que no creients, com feia notar al mateix diari l’admirat mn. Jaume Reixach. Siguem coherents, caram, que ja som majors d’edat i tenim criteri propi.
L’eminent filòsof Josep Ferrater i Mora, a “Formes de vida catalana”, afirma i demostra que “és cultura la manera de fer i de viure del país on pertanyem.” Aquí, aquesta manera de ser ens defineix, i no solament són cultura la biblioteca i el teatre, sinó l’alimentació, la moda, l’esplai i les festes populars.
La gent de la burca: els que la imposen, les que la porten i els que patim l’agressivitat creixent que ens vol dir: “jo he vingut aquí a imposar la meva forma de vida i no em penso integrar de cap manera a la vostra”. Aquests i aquestes ofenen el meu sentit de la convivència. Altres consideracions resulten secundàries. Fora la burca, doncs.
Que lluny del preciós i exemplar llibre bíblic de Rut, quan sogra i nora emprenen un llarg viatge i Rut diu a la seva sogra Noemí: “jo t’acompanyaré on vagis, el teu poble serà el meu poble, i el teu déu serà el meu déu” Rut, 1, 16. Interessantíssim model d’adaptació i convivència. ¿Per què els de les burques i els seus defensors no aprenen les coses positives?
*
Té tota la raó. La burca m’altera i em produeix rebuig, ofèn la meva idea d’adaptació i costums del país on visc. Trenca els esquemes d’educació en la llibertat que hem ensenyat durant molts anys i desafia la cultura pròpia. Arribem als extrems vergonyosos d’haver de suprimir fins i tot les innocents nadales i símbols perquè no s’ofenguin els estrangers que busquen feina. Perquè els altres estrangers, els de les altes finances, mai s’han exclamat per un pessebre i una nadala. Som nosaltres els nostres propis enemics, per babaus i crèduls, que no creients, com feia notar al mateix diari l’admirat mn. Jaume Reixach. Siguem coherents, caram, que ja som majors d’edat i tenim criteri propi.
L’eminent filòsof Josep Ferrater i Mora, a “Formes de vida catalana”, afirma i demostra que “és cultura la manera de fer i de viure del país on pertanyem.” Aquí, aquesta manera de ser ens defineix, i no solament són cultura la biblioteca i el teatre, sinó l’alimentació, la moda, l’esplai i les festes populars.
La gent de la burca: els que la imposen, les que la porten i els que patim l’agressivitat creixent que ens vol dir: “jo he vingut aquí a imposar la meva forma de vida i no em penso integrar de cap manera a la vostra”. Aquests i aquestes ofenen el meu sentit de la convivència. Altres consideracions resulten secundàries. Fora la burca, doncs.
Que lluny del preciós i exemplar llibre bíblic de Rut, quan sogra i nora emprenen un llarg viatge i Rut diu a la seva sogra Noemí: “jo t’acompanyaré on vagis, el teu poble serà el meu poble, i el teu déu serà el meu déu” Rut, 1, 16. Interessantíssim model d’adaptació i convivència. ¿Per què els de les burques i els seus defensors no aprenen les coses positives?
*
*
Muntatge d'OX.
Una reflexió molt encertada. Jo que ja sóc un emigrant quasi professional tinc la integració com una de les meves divises. Integrar-se no té res a veure amb perdre les arrels.
ResponEliminaUna reflexió mesurada que diu les coses pel seu nom, com ha de ser, no amb la boca (anava a escriure burca) tapada pel políticament correcte que està ofegant el lliure pensament!
ResponEliminaD'acord amb SM: integrar-se és el natural.
Tenim un país i una cultura que a poc a poc es desfan a base d’incompetències; la dels polítics, que volen ser simpàtics i deixen de ser efectius; la dels empresaris, que volen tenir mà d’obra barata; i la tots nosaltres, que volem ser acollidors fins a perdre la pròpia identitat.
ResponEliminasempre amb la cua de palla, pretenem viure en un món laic i acceptem les imposicions dels altres en nom de la llibertat. Els més "progresistes" s'ho haurien de fer mirar, que la burca aquesta no és pas un símbol de llibertat, és un símbol de sotmetiment i degradació, aquí i a l'Afganistan.
ResponEliminaOlga, tu estàs segura que som grans, entenimentats i coherents? ÔÔ
ResponEliminaAgraeixo els vostres comentaris fins ara. Precisament no cal perdre arrels, però recordeu aquella planta del desert que va rodolant i s'adapta.
ResponEliminaHi ha mesures que cal prendre amb rapidesa o es desfan en comissions i comissionetes fins que no hi ha remei. Desconfio dels "progres" així dits, perquè s'envernisssen d'"amor universal", que és amor a res en concret.
I almenys deixeu-me pensar que alguns sí que som grans i majors d'edat, però noteu que he escrit SIGUEM COHERENTS, cosa que vol dir que no en som.
I posats a dir, sense ànim d'ofendre ningú, ¿és necessària una Direcció General d'Afers Religiosos? ¿En un estat suposadament laic? ¿Coherència o no?
Estic totalment en contra de la burka, crec que atenta contra la dignitat de la dona i aquí precisament, portem des de que va caure la dictadura intentant i/o buscant la igualtat de gèneres.
ResponEliminaAmb la llei a la mà, estem a un país laïc i en conseqüència, a l'escola pública no hi tenen cabuda ni creus, ni mocadors, ni burkes ni cap signe religiòs.
Si som laïcs, ho som tots o no ho som ningú. Discriminació positiva tampoc és la solució. I cedir a tot santatge tampoc...algún dia pagarem les conseqüències.