*
Exasperats pel soroll insuportable, truquem a la Guàrdia Urbana a dos quarts d'una de la nit. Una fúria de festa sembla ser que alternativa o solidària, no ho sabem, al Passeig de les Palmeres, ataca el descans de la gent des de les 5 de la tarda, quan comencen els ja sabuts assaigs de bateries sense interrupció.
L'ajuntament dóna permís per contravenir les seves mateixes normes de convivència ciutadana, permetent aquests atacs de soroll. ¿Solidaris amb què o amb qui? Amb l'exageració dels decibels, al nostre pis tremola el terra, i no cal dir que de dormir, res de res.
Odio aquest estat de coses, sobretot quan s'atropella el descans dels altres d'aquesta manera. "Primer priva el descans de la gent", ens respon la Urbana. Doncs això. Però jo em penso que manen els "solidaris" o "alternatius", i la gent normal tenim poca cosa a pelar.
*
*
"Cocktail party", d'Antonio Saura.
Els ajuntaments fan la vista grossa amb tot tipus de sorolls festeros, i, a més, els decibelis d'avui dia són insuportables, al menys per a mi.
ResponEliminaEl soroll és nociu i desagradable. En un estat natural ens alertaria de perill, és per això que els animals es posen tan alterats amb els petards o les motos, per exemple.
ResponEliminaNo entenc que una cosa que es considera (perquè ho és) com quelcom no desitjat, que interfereix en la comunicació, que crea contaminació acústica i que produeix malalties físiques, psíquiques i sociológiques, s'hagi imposat d'aquesta manera.
Crec que no s'hauria de fer vista grossa, s'haurien de mantenir els paràmetres saludables del so, i, si de mi depengués, tot el relacionat amb estridències ho deixaria de banda.
Tremolo només de pensar en Sant Joan i mira que és una festa que m'agrada. Maleïts petards.
M'agrada trobar gent sensible com vosaltres, Júlia i Sílvia. I és que per a més INRI, el d'ahir era un acte "solidari-alternatiu", i aquí es veu la sensibilitat dels que es diuen ecologistes i es foten de la contaminació acústica...
ResponEliminaAquest tipus de contradiccions 'ideològiques' són freqüents i arriben al surrealisme.
ResponEliminaL'augment de soroll és proporcional a la barbàrie.
ResponEliminaLa civilització demana contenció, però aquesta és una 'prèdica' inútil per als 'progres' de torn.
Ja saps. Això va començà a la transició quan varen apareixer els ajuntaments socialistes. (No tinc res contra ells i els he votat més d'un cop si el candidat em sembalava interessant). Però, per no sé quin raonament, les coses tradicionals es van deixar de banda i es va considerar cultura "les festes populars". Com si les d'avans no fossin populars...Aix`afegit a que ara els joves comencen les festes a la una...Jo he viscut molts anys les festes de Gràcia a Barcelona, el barri dels meus pares. Desprès em va tocar viure tres anys inolvidables com director de comunitat en col.legi. Allà, la gent del carrer ja determinava que alguns dies d'aquella setmana no podrien dormir. La gent que no volia patir aquelles nits, marxava del barri. Pero ara ningú et pregunta res...I sense previ avís, et trobes amb la sorollada nocturna.
ResponEliminaA forma de consol...A`l'Àfrica societats verges, passba el mateix. Les cerimònies vodú duraven tota la nit de tam-tams i els funerals...una setmana de balleruca. Ningú és perfecte: Una abraçada: Joan Josep
és curiós com segons quines mentalitats associen la reclamació del dret al descans amb el conservadurisme. Ja t'ho han comentat, és una de les absurditats del nostre temps. Potser, només potser, si hi hagués més presència policial al carrer, no la de la voracitat recaptadora en forma de multes de trànsit, sinó de l'altra, les coses anirien una mica millor. Però no sé que passa (o si), que mai hi ha pressupost per a aquestes coses.
ResponEliminaA la nostra societat ja fa temps que es dóna més cobertura legal als pertorbadors de tota mena que al qui veiem pertorbat el nostre què fer diari.
ResponEliminaPer això es mima als que han gastat més del compte, als quals se’ls dóna els diners dels estalviadors; es té cura del delinqüent, per allò dels drets humans, alhora que s’arracona a la víctima del delicte; i es protegeix les persones que no volen treballar a base de donar-los-hi els subsidis que calgui.
I així ens va!
Estimats, hi ha cultures i cultures. Per exemple, viure a Nova Orleans comporta el que comporta, com el que diu Joan Josep de l'Àfrica. Aquí, com bé diu Teresa, ho associo a la barbàrie.
ResponEliminaClídice, l'encertes de ple quan dius que als pacífics ens associen a la dreta conservadora: són els uniformes. ¿Hi ha algun revolucionari pacífic, m'agradaria saber? Vull dir d'aquests de fireta, com els que corren per aquí, que de seriosos ja sé que n'hi ha hagut.
I que, com diu Josep, és protegeix molt més als transgressors, ho patim cada dia, i de manera escandalosa. Pagats per nosaltres, se'ns pixen al cap.