*
Olor de llibres nous, piles de llibres nous, catedrals de llibres acabats d’imprimir, figures d’escriptors retallades en cartró que assenyalen els seus llibres nous. Programes de Primavera Literària amb centenars d’actes; editorials àvides; presentacions simultànies de llibres nous d’amics i coneguts, d‘esportistes, cuiners i polítics amb negre amagat sota el llit. Hi ha qui voldria Nadal tot l’any, però és Sant Jordi qui s’imposa: germina a la tardor, brota per Nadal i esclata a l’abril: fulls i fulls a l’aire inquiet, als dits enfebrats o indiferents. Abans de l’estiu els llibres nous seran pasta de paper, moriran sense funerals ni multituds, en la solitud més absoluta. Algun autor potser vessarà una llàgrima.
*
*
*
Foto d'OX
De fet, crec que els llibres d'avui ja no fan ni el cinc per cent d'olor dels d'abans. Sobre la pasta de paper, em van dir en una trobada de biblioteques escolars que més del noranta per cent del que es publica al cap de menys de dos anys ja és pasta d'aquesta. Quin panorama.
ResponEliminaNo em desagrada aquest panorama que se'ns presenta amb els abrils culturals o primaveres literàries. És bonic sentir el batec de la primavera i el dels llibres alhora, tot i que potser als escriptors us resulta una mica cansat.
ResponEliminaEl fet que molts llibres acabin convertits de nou en pasta de paper deu formar part del seu cicle vital, ja se sap, a la natura només sobreviuen el més forts...i a la literatura, quins? els més bons? no necessàriament, oi?
bon dia i bona primavera :)
Júlia, a aquest panorama ens hi hem hagut d'acostumar per força, i el poso d'exemple a futurs escriptors, però no podem negar a ningú, com feia certa escriptora que no dic, el dret de voler veure el seu nom imprès en llibre que, per cert, generalment paga. La vida porta aquestes coses, per això els escriptors, o certs escriptors, hem après a viure en la relativitat.
ResponEliminaI pel que dius, Núria, sí, la festa és viva i brillant i sempre l'acompanyen sentiments d'esperança. ¿Quins llibres queden? Aquells que la memòria popular manté i els que els editors i periodistes promouen amb diners iu comentaris. No precisament o forçosament els millors. L'oblit es queda els més bons.
En els llibres es produeixen diversos tipus de reconeixements: el de la crítica literària, el dels jurats que atorguen els premis, el del públic, el dels mitjans de comunicació... i altres que difícilment coincideixen entre ells.
ResponEliminaPer això és aconsellable mirar-se l’obra de cada autor des d’una certa distància, per tal de valorar-ne la qualitat i la quantitat de la seva producció, els reconeixements rebuts i la seva pròpia qualitat personal.
Com sempre, l’oli quedarà per sobre de l’aigua.
El cavaller sant Jordi duu una espasa per matar el drac. En llenguatge simbòlic l'espasa és imatge del discerniment, és a dir: saber destriar el gra de la palla.
ResponEliminaPerò cal ser net de pensament, com ell. I això, ai! a casa nostra.
amb els anys, per sant Jordi, sempre m'ataca la mateixa angoixa: sempre tinc massa pocs llibres i sempre en tinc massa, ai mare! que les fades del bon criteri m'ajudin!
ResponEliminallàstima que amb l'impuls dels ditxosos e-books a poc a poc la flaire a llibre anirà perdent-se, Olga!!
ResponEliminaPer a mi Sant Jordi són 364 dies de l'any.
ResponElimina