*
Alguna cosa es troba entre les belles tapes dels llibres antics desats a les vitrines. Alguna frase curiosa que, entre devocions de discurs ja superat, preserva la saviesa que va servir abans i que serveix encara, com un fil continu que travessa el pensament de les generacions:
“ A caure, hi ha molts amics que ens hi ajuden; però a l’hora d’alçar-nos, ens trobem tan sols que m’espanta pensar com és que ens podem alçar alguna vegada.”
Petita reflexió de Teresa d’Àvila, continguda al devocionari de nacre. Quantes mans, quantes carícies, quants pensaments s’hi refugien.
“ A caure, hi ha molts amics que ens hi ajuden; però a l’hora d’alçar-nos, ens trobem tan sols que m’espanta pensar com és que ens podem alçar alguna vegada.”
Petita reflexió de Teresa d’Àvila, continguda al devocionari de nacre. Quantes mans, quantes carícies, quants pensaments s’hi refugien.
*
*
*
Foto d'OX
A vegades alguna d'aquestes frases sàvies, trobades a temps, ens ajuden a alçar-nos quan alguna mà "amiga" ens ha fet caure.
ResponEliminaquin pensament, cru i real alhora, sort que ens tenim a nosaltres mateixos :)
ResponEliminaFa que pensar, la frase. Em suggereix allò que passa quan mort una persona propera, un familiar, un amic. Els primers dies tens a tothom pendent, quan el shock és tan gran que quasi ni te n'adones. Però allò difícil són els dies, setmanes i mesos posteriors, on t'ho has de fer (quasi) tot sol. He de dir també que tinc una experiència en el sentit contrari, de gent que va estar en tot el procés.
ResponEliminaA desgrat de les afirmacions de santa Teresa, els amics el tenim amb nosaltres en els pitjors i en els millors moments. Només els amics.
ResponEliminano hi ha res com la saviesa popular de tota la vida!!
ResponEliminael pensament de les àvies, encara que aquesta sigui santa :)
ResponElimina