*
LES DONES: RESIDUS DELS HOMES.
-OBRES I AUTORS DE LA LITERATURA CATALANA-
Quin desengany quan he rebut el qüestionari per respondre. Quin desengany quan he vist com estava redactat. Quin desengany que les institucions hagin de recórrer a aquests mètodes per saber quins autors escriuen a casa seva/nostra. Com es coneix que ho ignoren tot.
Si alguna autora que em llegeixi ha rebut l’enquesta, m’agradaria saber què en pensa. Per part meva i amb pena, no he pogut respondre les qüestions, per complicades i arbitràries i, sobretot, per masclistes. Durant la llarga enquesta per establir un cànon, per altra banda sempre dolorós per discriminatori, m’he trobat que, cap al final, les dones ens han reduït a un apartat, com micos en gàbia. No m’ho vaig creure quan algú m’ho va dir abans que la rebés, però és cert. ¿On són la justícia, el seny i el cervell? Al comentari final he escrit això que copio, perquè em limiten al segle XX, i potser em voldrien morta:
“Amb tots els respectes, el qüestionari és segregador i masclista, en reduir les dones a un apartat marginal. I a esmentar les obres fins al 2000.
“La meva obra comprèn els segles XX i part del XXI, aquest amb la important "Óssa Major-Poesia Completa" més quatre novel·les i un assaig narratiu. Per què hauria de renunciar a aquestes obres, si estic en plena activitat? És més, per què no s'han estudiat aquestes obres, que formen el corpus literari més important del moment? És un oblit acadèmic deliberat, que encara queda més evident amb aquest qüestionari, però això ja es prou sabut pels que el formulen.
“Moltes de les respostes que es demanen són sobreres, en haver establert ja un cànon a l'inici, que, de no ser respost, no deixa continuar l'enquesta.”
*
No donen més espai per a observacions. En demanar la meva activitat, si poso “autora” i “estudis” ja no em deixen posar quins són els estudis i l’apartat queda en blanc. No puc ser autora i tenir una carrera, per exemple. Ai, mareta meva, quina pena ser escriptora i haver honorat la literatura catalana, per a això...
*
*
-OBRES I AUTORS DE LA LITERATURA CATALANA-
Quin desengany quan he rebut el qüestionari per respondre. Quin desengany quan he vist com estava redactat. Quin desengany que les institucions hagin de recórrer a aquests mètodes per saber quins autors escriuen a casa seva/nostra. Com es coneix que ho ignoren tot.
Si alguna autora que em llegeixi ha rebut l’enquesta, m’agradaria saber què en pensa. Per part meva i amb pena, no he pogut respondre les qüestions, per complicades i arbitràries i, sobretot, per masclistes. Durant la llarga enquesta per establir un cànon, per altra banda sempre dolorós per discriminatori, m’he trobat que, cap al final, les dones ens han reduït a un apartat, com micos en gàbia. No m’ho vaig creure quan algú m’ho va dir abans que la rebés, però és cert. ¿On són la justícia, el seny i el cervell? Al comentari final he escrit això que copio, perquè em limiten al segle XX, i potser em voldrien morta:
“Amb tots els respectes, el qüestionari és segregador i masclista, en reduir les dones a un apartat marginal. I a esmentar les obres fins al 2000.
“La meva obra comprèn els segles XX i part del XXI, aquest amb la important "Óssa Major-Poesia Completa" més quatre novel·les i un assaig narratiu. Per què hauria de renunciar a aquestes obres, si estic en plena activitat? És més, per què no s'han estudiat aquestes obres, que formen el corpus literari més important del moment? És un oblit acadèmic deliberat, que encara queda més evident amb aquest qüestionari, però això ja es prou sabut pels que el formulen.
“Moltes de les respostes que es demanen són sobreres, en haver establert ja un cànon a l'inici, que, de no ser respost, no deixa continuar l'enquesta.”
*
No donen més espai per a observacions. En demanar la meva activitat, si poso “autora” i “estudis” ja no em deixen posar quins són els estudis i l’apartat queda en blanc. No puc ser autora i tenir una carrera, per exemple. Ai, mareta meva, quina pena ser escriptora i haver honorat la literatura catalana, per a això...
*
*
*
Collage d'OX
L'he rebut però no el penso respondre, estic d'acord amb tot el que dius,
ResponEliminaBenvolguda Júlia, les teves paraules m'han confortat, perquè veig que tu, més avesada que jo a Internet, també ho veus d'aquesta manera. Joan Cavallé, escriptor i autor teatral de Tarragona i home molt culte, diu que segurament tampoc la respondrà. Però és que això de les dones passa de la ratlla, i molt.
ResponEliminaI tu, no n'escriuries alguna cosa? Arribaria a més àmbits, perquè tens molts seguidors i ets molt coneguda dins i fora de la xarxa.
Una abraçada.
De coneguda, res, benvolguda Olga, de tota manera sí que hi diré alguna cosa però encara no sé ben bé el què. Em penso que pagaria la pena fer una cosa col·lectiva, però jo tinc molt poca gràcia organitzativa.
ResponEliminaOlga
ResponEliminaEt recordaran segur.
Encara que no vagis a tertúlies de ràdio o televisió.
Aquestes autoritats ignorants seran ignorades.
Potser amb aquest canon, passa el mateix què amb les lleis d'educació:
Sovint les planteja el polític perquè li diu un assessor. Després el redactat cau en un "alt" funcionari que és allà per antiguitat (en realitat va entrar amb estudis primaris...)
I si no com és possible que a alumnes de volen fer arquitectura els hi valgui més biologia que dibuix tècnic?
La meva filla ha fet la ESO llegint mediocritats traduïdes que diuen "fàcil lectura". Això també deu ser el canon... Així s'oblida Espriu, Pere Calders, Stevenson, Verne.
En canvi als llibres de text dediquen en proporció molt espai i temps en destacar autors de la decadència. Què volen? amagar el Segle d'Or castellà. Em sembla una equivocació i així ens va...
Gràcies, Manel, pels ànims. Perquè això de la justícia equànime i ben distribuïda (no demano res fora de lloc, sinó el lloc per a cada cosa) ja es veu que no és d'aquest món, i vull dir en tots els seus aspectes: polítics,econòmics, socials, etc.
ResponEliminaAlmenys espero que si no surt cap dona al cànon, hi surti Eduard Girbal Jaume, que ha estat tan marginat com les dones. I tu, Olga.
ResponEliminaJo recordo conèixer dos dels que han fet el qüestionari, dos professors meus. Evidentment, homes.
Olga
ResponEliminaUn botó de mostra:
Fred Uhlman, L'amic retrobat, en la meva modesta opinió, llibre mediocre, traduït amb diners públics. Al calaix, Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz. Tots dos de temàtica i context històric semblant. Seguint amb la modèstia, em sembla molt més valid pels d'alumnes el d'Anglada. Clar jo només pago impostos i gairebé no tinc dret a criticar no sigui que em posin una etiqueta.
Afortunadament sóc optimista i aquesta corrua d'ignorants mancats de referents que perden el cul per un partit de futbol o per veure gent ignorant com ells, que surten sovint a la tele i es venta de ser-ho, tenen la seva fi a prop. Com un pendol... Alguns d'ells fins hi tot tindran paradeta el 23 d'abril i, mentre, altres escriptors, els diuen que el seu llibre es retarda perquè les impremtes estan saturades.
El pendol, el pendol
Hola Olga, primer m'ha cridat l'atenció el títol, després he entrat i he llegit tots els comentaris. La Júlia diu: no penso respondre. No n'hi ha prou en no respondre s'ha de PROTESTAR! I per altra banda què podem esperar no de les institucions sinó de la majoria dels mediocres que les ocupen. Això sí, quan un home adicte a ELLS fan un esternur..., se'ls publica un llibre, se li fa un homenatge i reben un premi de la Diputació. Hi ha un masclisme mediocre, que fa fàstic. Perdona la meva intromissió.
ResponEliminaSalut.
onatge
Vaig rebre el qüestionari i el vaig deixar en un racó de la taula després d'haver-lo llegit. No es pot respondre. Per dignitat.
ResponEliminaHem de reconèixer que el qüestionari marcarà un nivell: el de les persones que l’han plantejat. I ja se sap l’alçada que pot agafar el betum quan surt del tub on es guarda.
ResponEliminaAls qui heu llegit o respost, gràcies pel vostre interès en un tema que potser a tots no us toca gaire d'aprop, o sí, però que contempleu amb simpatia: els llibres són els nostres països d'aventura, de refugi, d'aliment, de repòs... I com més ben escrits, millor. No vull dir com més extravagants o difícils, no, sinó ben escrits, cosa que inclou la senzillesa, però ben expressada.
ResponEliminaNi sóc escrptor ni ho puc ser en català per raons obvies. Però per Sant Jordi em tocarà que em regalin algún llibre d'autors que, perquè treballen a TV3, o la radio, o són persones dites mediàtiques, queden com els grans venedors aquell dia. En fi. El món és molt injust. Una abraçada: Joan Josep
ResponElimina