*
L’espàrrec, tendre, repta cap al sol, saba erecta de la terra, delicada tija que no espera introduir-se als llavis més golosos, disposats, entreoberts, lluents, sucosos. Degollat a traïció, serà besat amb delectança, xuclat per llengua rosa i enviat a les càlides, secretes, interiors estances, en un viatge incert, brutal, ja lluny del sol.
Espàrrec de jardí, espàrrec de marge, d’hort, de pot o de llauna, primavera anunciada que a l’hivern desperta, entra a l’abril i de seguida es trenca, com llança de sant Jordi, la vida breu per sempre derrotada.
*
L’espàrrec, tendre, repta cap al sol, saba erecta de la terra, delicada tija que no espera introduir-se als llavis més golosos, disposats, entreoberts, lluents, sucosos. Degollat a traïció, serà besat amb delectança, xuclat per llengua rosa i enviat a les càlides, secretes, interiors estances, en un viatge incert, brutal, ja lluny del sol.
Espàrrec de jardí, espàrrec de marge, d’hort, de pot o de llauna, primavera anunciada que a l’hivern desperta, entra a l’abril i de seguida es trenca, com llança de sant Jordi, la vida breu per sempre derrotada.
*
*
*
Collage d'OX
L’any passat, a Rocaura, per causa de les pluges tardanes van haver-hi espàrrecs de marge fins el mes de juny. Enguany han brostat amb força i se’n poden collir a pleret.
ResponEliminaEls espàrrecs tenen un cicle vital, igual que nosaltres que ens els mengem.
Jo pensava que la vida de l'espàrrec era senzilla!
ResponElimina-----
Olga, fa uns dies volies enviar-me un correu electrònic amb un comentari sobre el meu escrit "DOLOR" i no pogueres. He deixat al meu perfil una adreça electrònica però et facilite una altra(jesusgironaraque@gmail.com)ja que estic de viatge i no podré veure el teu missatge fins una setmana; en aquesta adreça podré veure'l mitjançant la pàgina de Google.
Salutacions.