DIUMENGE DE RAMS

*
Diumenge de Rams s'estrena amb un cel pàl·lid de prims celatges, una intuïció d'ales immenses. A les muralles, verd tendre, marfull, iris, carolina.

Les campanes celebren l'entrda de Jesús a Jerusalem i d'aquí pocs dies tocaran a difunts per Ell mateix. Vet aquí la versatilitat del poble. Quin desengany, per qui confia en el poble. I en els amics. De totes maneres, toquen.

Hi ha la groga acidesa de la palma treballada i milers d'infants i adults fan veure que homenatgen Jesús.

Les terrasses dels bars s'omplen de gent mudada i acolorida: els infants com les noves flors que despunten. El color i l'alegria s'imposen, avui, malgrat el dolors i la incertesa de la pau al món sotmès a crisis i amenaces de terrorisme absurd.

Com sempre, hi ha qui diu que en temps durs cal escriure i llegir novel·la, i qui manté que no s'ha d'escriure novel·la ni poesia davant situacions de crisi.

Però fa sol, la figuera despunta amb les primeres i minúscules figuetes brillant a la llum mentre tórtores i garces pretenen el xiprer més alt. Sota d'un enorme camió grua vermell veig com una tórtora s'afanya a recollir un branquilló per al seu niu. Fragilitat i persistència de la vida.

Com diu Tolstoi a "Resurrecció", la bellesa i sacralitat de la primavera no impedeix que els homes maquinin i ambicionin dominar els uns sobre els altres. Per a ells, la bellesa no compta.

*

Fragment del "Dietari de Setmana Santa".

*

*

*

Foto aprox. del 1943: jo al jardí del Col·legi del Sagrat Cor, construït per Jujol. Es pot veure la caseta de les oques al fons. Era al carrer August, el van enderrocar i destruir, i a sobre s'hi va edificar un supermercat i un bloc de cases. Hi vam viure mentre ens construïen la nostra, també enderrocada. O sigui, que vaig viure després sobre d'aquest mateix jardí del meu col·legi.