*
Continuació.
*
- No em deixes acabar res del que dic, i això no està bé. Sóc una mosca respectable, jo.
- Perdona. ¿Li diràs que vingui?
- Si em retrates, faré el que pugui.
Així va ser com un retrat de la Mosca Grossa fet per la Roseta va passar volant d'una finestra a l'altra. La Roseta i el Tonet es van conèixer, perquè la fotografia de la Mosca Grossa portava l'adreça i el telèfon de la noia al darrere.
El mes de maig va ser tan dolç com una coca d'anís. La Roseta i el Tonet preparaven àlbums de fotos per concursos. Els volien guanyar tots.
Mentrestant, la Mosca Grossa ensenyava a les seves mosquetes petites quines finestres eren les millors de la ciutat.
Un matí, després d'esmorzar, quan la Mosca Grossa prenia el sol a la paret de fora de casa de la Roseta, va comparèixer el Dragó Gran i se la va cruspir en un no res. Després el Dragó Gran ho explicava a la seva família, rellepant-se satisfet:
- Les mosques d'aquesta casa són gustoses i dolces, amb un punt d'anís.
*
Final.
*
*
*
Conte a "Cavall Fort" núm. 885
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada