*
Continuació.
*
La compota de pomes i fruits secs heretada de la meva mare cou la vigília de Cap d'Any almenys dues hores, i la casa es perfuma de vi i canyella, confortant. La Maria Àngels Anglada me n'havia demanat la recepta, i m'imagino que casa seva també devia fer aquella olor única i irrepetible: la de la festa. La preparació de la festa.
És més satisfactòria la preparació d'una festa que, a vegades, la mateixa festa. Perquè hi ha l'esperança.
No oblidem, per això, la petita venedora de mistos, d'Andersen, que va morir congelada sota la finestra il·luminada dels rics. Eren altres temps, també. Uns estudis d'Àlex Masllorens, de Joaquim Gomis i altres, publicats a Foc Nou (n.415), demostren que la pobresa es pot eradicar. Fins i tot els casos més reticents dels sense sostre a les nostres ciutats. Són informes de Justícia i Pau. Convé que tothom ho sàpiga i que hi hagi voluntat de coordinar i col·laborar.
*
Al dia d'avui, integradors com som, tenim arbre -ecològic-, pessebre, adorns, fem regals per Nadal als qui els volen aquell dia, i per Reis als qui s'estimen més aquesta data.
En els Reis cal creure-hi, perquè són al santoral. Van existir. Tot aquell que s'adreça a un esperit o símbol parla a una presència que creu actual. Que es pensa que l'escolta, vaja. L'eternitat no compta el temps. Els reis o mags sembla que van portar regals bons, però llavors Jesús ja era un nen crescudet.
Per Nadal, en canvi, els pastors van portar al nadó de l'establa els presents que tenien més a mà: formatge, fruits secs, mel, una cassoleta de fesols, pells d'abric... potser un bressol i tot, perquè hi ha pastors molt traçuts que treballen bé la fusta, esclops, flautes, etc. Devien fer una mica de música, també. I, segons la tradició i el costum, si arribaven de lluny devien esmorzar allà. Josep i Maria compartien les olives, l'embotit, el pa, bevien de la boteta del vi, perquè el temps és fred, allà, a l'hivern.
Sant Nicolau de Bari, un altre immortal, estimava els nens. Segons els països, se'l coneix amb el diminutiu de Klaus, o Santa. Els de països càlids arribaven en camell. Els de terres fredes, en ren. A cadascú el seu.
O sigui, que Nadal o Reis són bons dies per fer regals.
*
Continuarà.
*
Il·lustració: carta del Pare Noel des del Pol als fills de Tolkien. Les dibuixava ell per als seus fills i les deixava a la xemeneia. Aquesta és de 1928.
Estic d'acord amb això que dius que cal creure en els reis. Jo hi crec, com a esperits benefactors de tots els infants, dels joves i dels que ja hem arribat als quaranta. El que passa és que asl nens, quan creixen, la societat dels adults els enganya fent-los creure que els reis no existeixen; però hi són, i convé fer-los la carta.
ResponEliminaSalutacions!