Continuació.*
No hi ha costums nadalencs importats d'Amèrica, per molt greu que els sàpiga als antinordamericans. I encara que n'hi hagués, com que som multiètnics, no ens n'hauríem de fer creus, com aquells que les rebutgen.
Tot el que tenen els nordamericans i que fa referència a Nadal i altres costums és portat d'Europa, fins i tot les carbasses de Tots Sants i Difunts, que ja feien servir els nostres pagesos fa molts anys. Fins i tot la beguda de cola, que en origen s'extreia dels arítjols de les nostres muntanyes (zarzaparrilla). ¿I què, si van canviar el color del vermell al verd? Tots dos són simbòlics de Nadal. També el treball de patchwork va ser portat allà per pioners i emigrants europeus. Les antigues cases populars russes ja el feien servir, per aprofitar retalls.
L'arbre sant era el gran avet on els antics evangelitzadors que anaven als països nòrdics deien la missa en absència encara de capelles. La Missa de Crist. Martin Luter va incorporar les pomes vermelles a l'arbre de Nadal, perquè significaven la vida.
O sigui, els costums són europeus. La doctrina i els Reis Mags, orientals. Nosaltres només tenim els raïms, excedents de collites d'Alacant al temps de la seva instauració per Cap d'Any, aproximadament el 1921.
*
Música. Les bellíssimes composicions del temps de Nadal són un patrimoni que tothom hauria de conèixer. Des de les senzilles i populars nadales fins els oratoris més solemnes. Des de la cançó anònima fins el gran pare Bach i el seu contemporani Haendel amb El Messies.
Sento un gran plaer quan toco "Perquè avui és santa Llúcia, dia de l'any gloriós...", d'en Toldrà i Sagarra. I quan toco i escolto el "Nadal blanc", cantat per Bing Crosby.
Bing Crosby, mentre escriu les felicitacions de Nadal, recorda el seu temps d'infant i torna a sentir les branques que cruixen amb la neu, els trineus dels nens... Una vertadera delícia. I les delicades "Lullaby's"...
No oblido les nostres cançons populars. Me les va ensenyar la iaia, en aquell àlbum que ja vaig mostrar, del 1910. Amb ironia les unes, com "La filadora" o "Fum, fum, fum". Amb extrema tendresa altres, com "El Cant dels Ocells", anònima.
*
Demà serà l'últim capítol.
*
Estampa de filigrana daurada, que prové de la família Gran, de Barcelona / Mont-roig del Camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada