MORTS

Avui és dia de difunts.

El mar ha volgut fer honor al dia i es mostra fosc, brama. Diuen els mariners: "la mar, com més té, més brama."

He encès les llànties al balcó i a l'estudi. La de l'estudi és de vidre compacte, nòrdic, i figura una llar de foc, de manera que quan la flameta belluga, sembla que la llar sigui viva.

El doctor Axel Munthe, suec, en la seva estada a Anacapri ( "Història de San Michele" ) explica que es va fer muntar una llar de foc amb el fons transparent gràcies a un espès vidre Zeiss, i des de fons del foc veia la mar... Fantàstic.

A casa estem confortables. El mar ens saluda. Ve als nostres peus.

El mar, tot i la seva fúria, no passa de la platja.

Cal recordar, com a lema de vida, les paraules de Paul Valéry al seu "Cementiri marí": "(...) la mar, la mar que sempre recomença...".

És això mateix, recomençar cada dia. En la ira i en la calma. 

Diu el Nobel Gao Xinghian: "El món no ha estat fet per a l'home; no obstant, l'home hi ha de viure."