Si ha de ser la teva, que sigui de brillants, perquè almenys els lladres de tombes tinguin una alegria.
Si un peix se't menja el braç,
a la plaça el trobaràs.
Un dia com demà, que és el de difunts, i no avui, s'han d'encendre les llànties per orientar els esperits al seu lloc. Pot ser que te n'entri un a casa. Sempre l'has d'acollir, o no et deixarà en pau. El que vol un difunt és la memòria, l'escalfor del record.
A l'Avui Cultura (1-11-08) surt un bon -i extens- reportatge crític del llibre PER NATURAL DESIG. Són els poemes i cançons de carrer escrites pel Magnífic, o sigui Lorenzo de Medici. Les ha traduït i publicat Israel Clarà, editor en cap d'Òmicron. Comentari d'Isabel Segarra, especialista en el tema. L'edició és bilingüe: català-italià. Felicitats, Israel, perquè fas que la nostra cultureta no sigui només de pa sucat amb oli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada