Tinc per costum mirar-me el Calendari del Pagès. Amb l'escriptor Joan Cavallé a vegades comentem els sants del dia, perquè les biografies són al·lucinants, terrorífiques, sempre xocants. Ell consulta la Llegenda Àuria i m'il·lustra a mi.
Avui trobo que és santa Sílvia, mare.
Això mateix. Només hi posa mare.
¡Ai mare!
Ja ho diem, les mares: som santes. La canalla és una prova que fa guanyar el cel.
El món comporta aquestes coses, ja ho deien Xinghian i altres.
La meva mare era model i es vestia amb pell de sardina.
Mentida. Aquesta és la biografia d'un heterònim que algun dia desvetllaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada