Vosaltres somiàveu. Qui somia més que un nen?
Sabíeu moltes coses que nosaltres no sabem:
països de colors per amagar-vos
quan venien les llàgrimes Perquè de plorar
sí que heu plorat, petits infants, i el vostre plor, sabeu?
era de perles transparents sobre la pell tan fina
d'una petita amb trenes, palestina, o potser ucraïnesa
d'una menuda morta amb les amigues i les mares
a qualsevol poblat africà o de mig Orient fatigat per les bombes.
També aquells nens en flor, tan plens de somnis dels dotze anys,
postals als pares, necessers, colònia i un cor de coloms blancs tot al voltant.
El pas sobre la neu ja es va esborrar en un túnel;
la sorra dels deserts us ha cobert les ombres;
i els passos curts, després de l'esmorzar, d'aquells nens a l'escola jueva
que anaven amb el pare: ni el pare ni la mare ni els àngels, NINGÚ HI HAVIA
per deturar aquells gestos precisos de la mort QUE ALGÚ HA ENVIAT.
Fillets, no patiu gens pels vostres animals si els trobeu a faltar
l'elefantó, l'osset, la marmoteta, els peluixos que us feien companyia i confidència.
Mares. els vostres nens no tindran fred, no penseu el viatge, sinó aquelles mans
acaronades. dolces, amb xocolata als dits,
amb llapis de colors.
NO HI HAVIA CAP ÀNGEL, ALLÀ AMB ELLS,
PERÒ TOTS, INFANTS D`ULLS TENDRES, US FAREU COMPANYIA.
===================================================
Text: Olga Xirinacs
Dibuix: Lluís Macaya Sanfeliu ( 1888 - 1953 ) Per a la revista "Llegiu-me".

