S'acaba un dia. En comença un altre. Fa temps que no us saludo, amics del blog. I us enyoro. No volia que passés Nadal, festa estimada, sense escriure res. Però avui em sento feble i ni les mans ni les paraules acaben de funcionar. Us sento en el pensament i us desitjo molt bones festes.
Finestres al mar.
També t'enyorem, però avui ets aquí amb una finestra al mar plena de colors.
ResponEliminaSalut i bones festes!
Aferradetes, estimada.
Estimada Olga. També t'enyorem i ens alegrem molt de veure aquesta teva finestra meravellosa, plena de colors de capvespre.
ResponEliminaBon Nadal per a tu també, estimada.
Una abraçada gegant.
Sempre és un goig llegir les teves paraules.
ResponEliminaMolts ànims i Molt bon Nadal!!
T'enyorem, padrina. Ànims, el mar sempre porta colors meravellosos als ulls de qui saben mirar. Bon Nadal, i gràcies per escriure'ns.
ResponEliminaBon Nadal estimada Olga. I que el 2026 ens dugui força salut a tots plegats.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Olga, confiava en la teua bondat i fortalea i, és per això que no t'havia felicitat encara el Nadal.
ResponEliminaYa sé que hem deixat a moltes persones al raere, pero yo seguixc dient-li Nadal, yo crec que si en una etapa de l'any ixen els milacres és en Nadal.
Sí, també podem prendre-mos-ho de mala manera en les nostres famílies polítiques i en els arquetips de Romeu i Julieta, pero sempre hi ha un bon home en la família, encara que siga d'amics, o de coneguts, o del mateix poble, que fa un o més d'un milacre, unes vegaes li toca al bufó, unes atres al vellet, que ya, com yo, fa ulor a colònia de les antigues i ya caducaes i, atres vegaes és una persona que dona el primer pas per a acostar-se a algun repartidor de pizzes i li dona unes estrenes i, al final del mes es dona contes que ya ha pagat el deute que tenia en una administració, un mafiós o un usurer.
Yo hui en la meua família política he fet de mijaner, he fet que la meua sogra s'avinguera de cor a demanar disculpes per un malentés, no a mi, sinó a un familiar.
I m'he enterat de lo be que li va a certes persones que feya un any estaven pràcticament en el carrer.
En fi, he fet de llíder de la reunió i no m'ha anat massa mal, a pesar de que yo entenc més que sé, és a dir, que sent i ame més que sé, que és la cualitat del llíder. En fi, a falta de pa, bones són "òsties".
Existixen els milacres, creu-me, si hui he eixit viu, no ha segut per la meua inteligència ni habilitat, sinó perque hi ha un Déu, un Àngel o algú, que no se sap encara com, m'ha tret del pou de la mort. Li podran donar una explicació científica, no ho dubte, pero som, explicats o no, globos en el no-res, o millor en el buit, el no-res és de lo que tu vares eixir i ya no tornaràs mai més, tens un grau ya que no te'l lleva ningú.
En fi, gràcies, Olga, Bon Nadal i Pròsper Any Nou. A pesar de tot, les elits de dimonis no podran en ningú del teu bloc.
I dir-te que no estic fet yo per a escriure, he llevat el meu bloc, que no més que feya pudor.
Un abraç llarc en esta Terra i Etern en el Cosmos, en El Cel.
Vicent Adsuara i Rollan
Molt bon Nadal. Salut i força!
ResponEliminaUna finestra al mar, i amb una posta com aquesta, és una repetició carregada de poesia. Molt bon Nadal, soc feliç de llegir--te de nou.
ResponEliminaNi siquiera la maldita debilidad es capaz de ocultar la poesía absoluta de tus letras, Olga Xirinacs. Tu talento, tu trabajo y tu sensibilidad son infinitos y no caben en una entrevista. No caben en un libro. No caben en un poema. No caben en una red social. Por si no lo sabías...
ResponElimina¡Feliz Navidad!
Chiloé