EN LA MORT DE L'AMIC
LA PRIMERA NIT SENSE TU
fa més distants les imatges
que repasso de forma mecànica:
gent al carrer, taula parada,
televisió i projectes;
lluny, diria jo, d’una estança
transparent, aïllada, continguda
dins només dels teus ulls blaus
observant el que faig sense tu,
acompanyant-me sempre
amb moviments ingràvids
i pensaments comunicables:
em veus i et veig,
camino amb tu que no hi ets,
serà tot nit? O hi haurà dia?
=========================
Olga Xirinacs
26 – 11 – 24
=========
1 - Monsenyor Miquel Barbarà a l'orgue de la catedral de Tarragona.
2 - Collage d'=X.


En aquest "em veus i et veig" ho dius tot.
ResponEliminaAferradetes dolces, estimada.
Em sap greu, Olga. Una abraçada.
ResponEliminaLa mort és desconeguda. Quan un ésser estimat ens deixa ens la fa més entenedora.
ResponEliminaUna abraçada, Olga.
Tú misma lo dices, Olga Xirinacs. Monsenyor Miquel Barbarà te acompaña ahora desde la luz de la quimera. Y a quienes aquí quedamos (todos, sin excepción, a la espera), nos conmueve enormemente la emoción que transmite tu tristeza.
ResponEliminaChiloé
Preciós i sentit poema, una abraçada.
ResponEliminaA mi fa poc se m'ha mort un amic poeta. Em costa d'acceptar.
ResponEliminaÉs veritat que l'amor floreix a tot arreu.