EL TAULELL DE NADAL
18-12-22
*
Els taulells que més recordo són els de
fusta color de mel vella de les merceries i botigues de roba. Allà eren
exposats i mesurats o comptats un sens fi de tresors que sortien de capses o de
grans rotllos de cartró amb metres de seda, cotó, llaneta...
La merceria era delicada, gairebé
silenciosa com una capella, on es desgranaven perles, agulles, gafets negres i
platejats, com diminuts exèrcits de formigues, entredosos i cintes de seda,
delicat brodat suís blanc com l’escuma.
Però hi havia un taulell especial on
m’encantava de nena, amb els colzes a la fusta: era el del basar de joguines
-encara no xinès-, que venia també figures de fang pel pessebre, suros i
brancatge. Cada hivern la família en comprava alguna de nova o substituïa les
trencades. M’admirava la blancor de les plomes de les oques; el daurat opac de
les corones dels reis, que mai era brillant; les suaus boletes grogues d’un
grup d’ànecs; una dona -mai un home- que rentés al riu que la mare feia baixar
d’un tub de goma.
D’aquella memòria han subsistit els tres
caganers petits de mida però vells en edat. Tres pagesets que fumen i caguen
alhora, en un amable conciliàbul que s’eternitza en el temps. No es podien
pensar que la situació al camp fos tan
desastrosa com ha arribat a ser. No obstant, algú els ha d’alimentar durant l’any
perquè ara, al pessebre, puguin fer les seves feines, però ja sabem que és
l’encantament d’aquests dies. Com és un encantament que “El pensador” de Rodin
continuï en la seva posició anys i panys i no li surti fum del cap.
Que les vostres festes siguin
delicioses, amables i plenes de fantasia.
Olga
=======================================
Els tres caganers.
Aquests dies la flor de Pasqua és tota aponcellada a punt de florir. És finíssima com la seda.