CANÇÓ D’HIVERN
Una cançó petiteta,
! ara dona’m la maneta!,
una cançó que se’n va
amb un colom a volar.
Un pit roig se’t posa al dit,
té plomes roges al pit
i els ulls de vidre polit:
ens fa saber que l’hivern
ja fa estona que és aquí
però el busquen i no el
troben,
¿s’ha amagat al teu jardí?
¿on és la neu del camí?
Dorm el nadó a la cistella
i ens ha portat una estrella
i una cançó petiteta:
!
ara vull l’altra maneta !
Olga Xirinacs
21-12-22
Olga, preciós i entranyable poema, m'ha recordat al gafarró que mon pare va curar la pata, posant-li un pal i un fil de palomar.
ResponEliminaM'ha emocionat, sempre que veig a un gafarró, una oroneta o un teulaí pense en mon pare i en aquells dies en què ni el meu germà havia naixcut, nos dia els seus gafarrons anys més tart amorosament.
I és que en temps de Nadal l'amor vola per tot arreu.
Vicent Adsuara i Rollan
Un poema entranyable, com si fos una nadala tradicional.
ResponEliminaLa "Nadala del pit roig".
Que tinguis un bon Nadal, Olga.
I un 2023 ple d'il·lusions i de salut.
(Xavier Pujol)
Moltes gràcies pel teu poema d'hivern, per commemorar que avui comença.
ResponEliminaQue sigui un bon hivern, Olga!
I també que passis Bones festes i que l'any 2023 se'ns presenti una mica més amable que el seus antecesors.
Una abraçada.
Bon Nadal Olga. Com el teu poema, aquestes festes ens fan ser a tots una mica infants. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies per aquest bonic poema!.
ResponEliminaEt desitjo uns bons dies, ara i sempre.
Aferradetes, Olga.
Una cançó molt dolça com el Nadal !
ResponEliminaQue passis unes Bones Festes i que continuis gaudint durant molts anys del plaer d'escriure.
Molts petons de part meva.
Preciós petit-gran poema, una abraçada i Bon Nadal de nou!
ResponEliminaBonica Nadala, Olga, l'hauries de cantar.
ResponEliminaBon Nadal!!!
Molt divertit, Olga:"ens fa saber que l’hivern/ ja fa estona que és aquí/ però el busquen i no el troben".
ResponEliminaBones festes i bon any nou!!!
Aquest pit roig és molt bufó, és un ocell que s'apropa molt a les persones. No sé si aquest any el veurem per aquí l'hivern, deu estar amagat en algun recó esperant que tinguem més cura del planeta; Potser si llegeix aquest preciós poema que li has dedicat, sortirà del seu amagatall, per gaudir-ne com nosaltres...Jo també penso ue seria una bona idea convertir-lo en cançó i apa, tothom a cantar!!!
ResponEliminaBones Festes Olga, amb salud i optimisme.
A Chiloé, que no puc trobar, desitjo un amable nou any 2023 i que els blogs ens facin companyia i ens conservin les amistats.
ResponEliminaOlga
No l'he poguda llegir fins avui, m'ha encantat. Regalima tendresa.
ResponEliminaTenim un pit roig, no sé si cada any és el mateix, al pati, no és gens poruc i ens fa molta companyia.
Guardaré el poema per ensenyar-lo al meu net quan sàpiga parlar.
Gràcies
Bon any!