SETEMBRE DE NOU
1 - 9 – 22
*
Primer dia de setembre. Sempre havia
esperat els setembres amb alegria: em semblaven el començament d’esperances
agradables, l’acabament de la calor, deixar una certa o total dispersió i posar
també un cert ordre a les feines del dia. Aquesta “cert”, “certa” és un
condicional lax vol dir pensar que no tot és rígid; és una lleu acomodació, una
mínima concessió a les implacables normes que regeixen, siguin les que siguin.
Però
d’uns anys cap aquí els setembres ja no m’agraden tant. Amb el temps han perdut
força i al·licients: la calor ha entrat també prenent lloc a les agradables
fresques que esperàvem. Com que tinc molts anys, les pèrdues afectives comencen
a ser considerables i poden desequilibrar. Poques obligacions se’m demanen
si no són domèstiques.
L’hora
que es pon el sol i es reflecteix a les vitrines fent brillar per un moment els
records estàtics, és una de les més belles. Els estàtics. No els vius. Aquests
escassegen, com l’electricitat i el gas. I encara em puc permetre comprar i una
ampolla de xartrès verd per obsequiar algun visitant ocasional.
No
obstant, saludo setembre. Els savis solen recomanar viure el dia a dia, què
faríem, sinó? El dia a dia perquè no hi ha més remei. Però també visitar el
magnífic rebost del passat o les golfes airejades. El nou llibre l’alimentarem
amb raïm sumoi, i secallona sumaia (o sumoia?); amb postals de la capsa de
sabates o el calaix envernissat; amb aquells llibres flamants de la nostra
biblioteca. No és un passat ben gloriós, el de les biblioteques? Per què ens
recomanen no tornar al passat i després trobem un munt de personatges, rates incloses, que
viuen a i de les biblioteques? A proveir-nos, doncs, i bon setembre.
Bon setembre, Olga, una abraçada!
ResponEliminaMalgrat tot, bon setembre Olga.
ResponEliminaA mi m'agrada visitar el passat, de tant en tant, perquè també diuen que no ens hi podem quedar.
ResponEliminaBon setembre, malgrat la calor.
Aferradetes, Olga.
És un plaer llegir el teu post Olga.
ResponEliminaMe n'alegro que ja tinguis al cap un nou llibre.
A mi el mes de Setembre no em desagrada, però la tardor sí que m'entristeix una mica.
El passat forma part de la nostra vida, no té res de dolent fer-hi una ullada quan ens ve de gust.
Una forta abraçada!
Jo també m'he alegrat que esmentis un nou llibre.
ResponEliminaM'agrada tornar-te a llegir aquí al blog.
El setembre és sempre un començament, malgrat tot i malgrat els canvis que la vida ens porta. No deu ser pas casualitat que sigui ara que esmentis el teu nou llibre.
Bon setembre, bona tardor, bon començament de curs i bon començament de llibre...
Una abraçada.
Sense memòria, sense passat, no puc viure. I jo, que treballo en una biblioteca, també crec en el teu "A proveir-nos, doncs".
ResponEliminaBenvingut el setembre, nou de número i de les novetats que ens porta.
A mi m'agrada molt la llum del setembre i aquells cels de Turner que a vegades dibuixen els núvols... Bon setembre, amiga.
ResponEliminaNormalment el setembre és un més bonic, perquè comença la tardor, però aquest any encara estem a ple estiu i això ja no m'agrada tant...
ResponEliminaSegur que si treus un nou llibre, serà ben bonic i optimista que ja ens fa falta!!!
Bona nit, Olga.
Avanza Septiembre y tú, Olga Xirinacs -cuando estés triste no llores- a pesar de todo, escribiendo.
ResponEliminaArribo tard a comentar. Ja som a mitjans de novembre. Fa una mica més de fresca però encara no ha arribat el fred. I a la major part del Principat, tampoc la pluja que tan necessitem.
ResponEliminaEndavant Olga, esperfm que aviat arribi la pluja regenerador i el fred creatiu.
Sóc Xavier Pujol Guarro
ResponElimina