IL·LUSTRACIÓ PER A IGNORANTS (POST ANTERIOR)
23-6-22
*
Les ignorants d’ahir, sobretot la
novel·lista, ens van descriure les
escriptores catalanes com a “locals”,
“regionals”, com els vagons de 3a.,
dones de poble que no som cosmopolites com elles. La novel·lista diu que
és de Tarragona. Però acte seguit declara: “ni Catalunya ni Tarragona ni Barcelona
no m’interessen literàriament, em sap greu.”
Valgui’ns Déu, com es retraten. Poso
algun exemples d’escriptors locals, això sí, estrangers, que fa més “cosmopolita”;
ells tampoc han sortit de tercera regional,
però potser tan refinades dones no els han sabut trobar:
1 - James Joyce i el seu “Ulisses”, ara
tan aclamat. L’obra passa en un sol dia
en una mateixa ciutat. Igualment els seus contes “Dublinesos”. En destaco
especialment “Els morts”. Localismes.
2 – Marcel Proust i el seu “A la
recerca del temps perdut”, narrat dins la seva demarcació
3 – Dostoievsky i els seus “Germans
Karamàzov”, on tot es desenvolupa al seu territori
4 – Emily Dickinson, la celebrada
poetessa nord-americana, que no va sortir mai de casa del seu pare.
5 – Louise Glück, Premi Nobel de
poesia, que sempre va escriure sobre el seu territori i la memòria de la
infantesa.
6 – Isak Dinesen (baronessa Blixen) I
el seu cèlebre “Festí de Babette”, en un poble de Dinamarca. Quan va ser a
l’Àfrica, on el seu marit tenia plantacions, va escriure les “Memòries
d’Àfrica”.
... i Vassily Grossman, Giorgio
Bassani, José Saramago...
Potser com a mostra i memòria ja n’hi
ha prou. Gràcies que aquests autors i tants d’altres com llegirem o hem llegit i
descobrirem en les nostres vides, coneixem els seus paisatges i costums i tenim
així una visió dels seus “localismes” que ens fa alhora més universals. I si
alguna de les dones “exquisides” i despectives llegissin part de les nostres
obres, descobririen nous mons.
Il·lustracions:
collages d’OX
1 - La Xula torera
2- Pierre Louis Romigny de la Paillarde
==================================================
Ho has explicat tan bé, Olga, que només puc afegir que ja seria hora de que ens desprenguem de la idea de que l'adjectiu "local" amb que s'etiqueta a moltes escriptores i escriptors (o poetes, pintors, escultors) sigui sinònim de vulgar.
ResponEliminaJa s'ha dit moltes vegades. Un bon localisme és universal. I un mal cosmopolitisme sol ser provincià (en el pitjor sentit de la paraula)
Soc Xavier Pujol (de Sants)
En general, de molts autors i autores nostrats, novells i no tant, actuals, i també periodistes 'culturals', es pot percebre aviat que han llegit molt poc, és clar que poca gent se n'adona, això, també... Suposo que dient aquestes 'boutades' els deu semblar que semblen 'guais', no ho sé...
ResponEliminaDoncs, sí, Olga ho expliques molt i molt bé.
ResponEliminaDe la mateixa manera que és des de l'interior de la persona (autor o protagonista) que es pot parlar més directament a l'interior de moltes o de totes les persones, també és des del teu lloc on vius, sigui el que sigui, que pots parlar de manera més universal. I el que no entengui això és que ha llegit molt poc i que a més a més està mirant les coses en direcció contrària de com funcionen en realitat. I no sé pas què m'empatollo, perquè tu ho dius mooooolt millor que jo.
Una abraçada i un somriure!
Totalment d'acord...I això passa amb tot, per exemple els esportistes a veure qui pot dir que el Rafel Nadal, el Marc Marquez, la Mireia Belmonte...Són esportidtes locals?
ResponEliminaQue tinguis una bona Revetlla, Olga encara que sigui solitària com la meva!!!
Bon Sant Joan, estimada amiga. Quedo de pasta de moniato. Hi ha gent que s'estima tant que es passa de rosca i acaba odiant-se... això és aquest cosmopolitisme barat, aquest provincianisme que els fa menysprear i, per tant, menysprear-se... Si no fos que aquest sentiment d'autoodi indigna farien pena. En la teva llista amb bon criteri has citat gent que va escriure des del seu lloc novel·les i poemes que són d'estima universal... Emily Dickinson, en efecte, poc es va moure de casa seva i la seva poètica no la pot ni imaginar ni entendre aquesta escriptora que esmentes, a la qual no li importa ni Tarragona ni Catalunya.
ResponElimina(estic llegint "Cua de vaca", m'agraden molt les proses que hi ha escrit, no deixis d'escriure...)
Jo diria que tothom és de son pare i de sa mare, de la mateixa manera que una escriu des de casa seva i això no fa que els escriptors siguin més o menys res de res... D'on ets no et fa ser més bo o més dolent, quins dois!.
ResponEliminaAferradetes dolcetes, Olga.
Diuen que els autors parlen amb ells mateixos, i de la mateixa manera sobre el que coneixen, però això no vol dir que els lectors no es puguin reflectir en la seva obra. En fi.
ResponEliminaQualsevol autor amb una mica de criteri i ofici no fa una declaració com aquesta. Qui escriu té els ulls oberts al món i mai no es tanca portes o finestres, per llunyanes o petites que aquestes siguin. Les històries neixen a la ment, no als llocs. Falta humilitat i sobra pedanteria.
ResponElimina