=================================
EL
REC
*
18-1-20
*
Tenir el llibre
nou a les mans compensa d’algunes tristeses. Ahir vaig rebre EL REC, acabat d’editar per Cossetània,
de llarga experiència editorial. Una alegria. Si recordeu allò de: “Encara
escriu, vostè?”, ara puc ensenyar aquest llibre n. 82 i respondre que sí. I
compartir aquest goig amb tots els amics lectors i els blogaires que sempre m’heu
demostrat tant d’afecte. Encara que, diuen, els blogs vagin de baixa a favor
dels telèfons. Jo aquí; més lenta, però aquí.
Fragment de l’obra que explica els
petits paradisos dels llargs estius de nena i noia a Rubí. “Ella pensava que al
besavi Joan li anava bé llegir la Bíblia, si és que la llegia, cosa que no sap,
però que la Bíblia era a casa seva sí que ho sap. Llegint la Bíblia s’hauria
enardit, amb les guerres venjatives i cruels organitzades per Déu per al seu
poble. Potser d’això li venien a Joan els afanys guerrillers. ¿De quin bàndol
hauria estat Joan?
“El poble de Déu emprenia matances
esgarrifoses, com les de la ciutat de Jericó, una història de sang i d’espionatge
que fa posar els pèls de punta. Si el poble escollit feia aquelles matances per
posseir les terres de Canaan, després dites Palestina, ¿com podran perdonar mai
els palestins aquella destrucció i crueltat per part del poble escollit per Déu?
Per això al segle XXI aquella guerra antiga continua. ¿S’haurien arrenglerat Joan i Josep Palet al
costat dels cananeus?”
Les petites fades continuaven fent
la vida a la vora del rec. L’Olga petita n’havia après coses. I així discorre
el llibre i les seves etapes, fins la destrucció final.
“No has de viure al passat”, m’aconsellen.
Dono gràcies al meu cervell que em conserva la memòria fins els més petits
detalls i em permet recrear o crear nous mons. Us recomano que també ho feu.
Gràcies per la vostra atenció lectora.
==============================
