MALS AIRES
*
15-11-18
*
Són els nostres,
i amb els nostres vull dir els locals, els de les comarques amb epicentre a
Tarragona. L’aire que respirem, el que produeix els càncers i al·lèrgies que
situen la població, des de fa molts anys, en un rècord sinistre. De guarir
aquests mals en tenen cura els oncòlegs i al·lergòlegs.
Tots sabem d’on venen, aquests
aires. Però la població necessita feina, al·leguen els alcaldes dels pobles
afectats. D’on s’extreu l’òbvia conclusió que la feina és bruta.
Per extensió, tenim els mals aires
polítics, aquests ja en general, que afecten totes les comarques del país. De
les malalties que produeixen aquests aires en tenen cura els psicòlegs i els
psiquiatres.
D’aquesta manera el poble català en
la seva totalitat i afectat d’aquestes greus dolences que l’ataquen per tots
cantons, n’ha de sortir resistent i reforçat. Salut.
*
Titular: Diari de Tarragona. Foto OX
Una mala notícia per a Tarragona. Altres anys ha tocat a Sant Andreu de la Barca o a algun districte de Barcelona,entre ells al que jo visc: Sants-Montjuïc.
ResponEliminaLa pol·lució és un problema mundial i la mala salut que se'n deriva, encara més. Si hi sumem les retallades en sanitat...
Per això parlem d'altres coses Olga: d'amor, d'amistat, de música, de poesia o literatura, de pintura o fotografia (i collages), de natura, de bellesa en general. Un plaer retrobar-te a la xarxa.
Una alegria retrobar-te, encara que estiguem submergits en aquests mals aires, Olga.
ResponEliminaUna abraçada d'aire net.
Ens aniria molt bé poder netejar l'aire una mica de tots els productes tòxics (en tots els sentits) que hi circulen!
ResponEliminaPer netejar els primers , potser si tots bufem a l'hora, aconseguirem una atmosfera més sana...
ResponEliminaPels segons mals aires no sé si hi ha solució, però em sembla que ningú fa res per trobar-la, potser si cadascú neteja la seva parceleta, després podrem dormir tranquils!
Petonets de bona nit, Olga.
Els primers, posant mesures serioses i fent-les cumplir, es pot solucionar. Els segons...tinc por que siguin endèmics. Una abraçada.
ResponEliminaEl pitjor dels mals aires és que sovint, per necessitat o per covardia, ens hi adaptem i els acabem situant en allò que en diuen 'el nivell de confort'.
ResponEliminaPoble resilient, amb l'aire pur com a metàfora. Per contrarrestar els aires inflats que gasten alguns creguts.
ResponEliminaNo costa gaire embrutar. En canvi, fer net ja és més difícil.
A Vic tenen problemes amb una antena al centre de la ciutat. La reivindicació és històrica, però s'han d'aguantar
.
Crec que cada vegada els psicòlegs i els psiquiatres tindran més feina, Olga, a causa dels mals aires polítics que bufen per totes direccions... Mirem de preservar un raconet de la nostra parcel·la interior de tanta malura i refugiem-nos-hi quan ja no puguem més...
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Ai, Olga, els aires dolents ens afecten a tots, no cregues.
ResponEliminaEls que van rebre el primer d'octubre, crec que han de tenir més trauma psicològic que físic, que ja és dir. No s'entén un mal tan gratuït, sobre tants innocents.
ResponEliminaes posen per damunt de la salut dels ciutadans els interessos de bancs i empreses...l-únic trist consol és que el mal aire el respiren també ells
ResponEliminaTot plegat és el fruit de les decisions que prenen gent que no són d'aquesta terra.
ResponElimina