COMPANYIA A MARIA
Ja arribo, mareta,
ja sóc aquí amb tu,
em porto costura
i et faig companyia.
Ja vénen les dones,
bonica Maria,
cosim llençolets,
faixetes, gorrets,
Josepa, Isabel,
¿porteu didalets?
Que bé que s’està
a vora el foquet.
Maria, ¿vols aigua
i un ditet de mel?
Ja falten pocs dies,
¿dius que serà un nen?
Li faré un coixí
de llana toveta,
que rigui amb els àngels
que es fan la traveta.
***
OLGA
26-11-18
=========
Imatge: Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Un poema de Nadal amb molta tendresa. No hi ha millor manera d'apropar-nos al Nadal, que aquesta: la tendresa.
ResponEliminaGràcies, Olga!
Olga, tu que a més de poeta ets música, li podries fer una musiqueta per fer-ne una nadala.
ResponEliminaUna de les (poques) maneres d'apropar-se al Nadal és amb els ulls de la innocència, amb la mirada tendra dels infants. Aquest deliciós poema m'ha retornat als temps de la il·lusió per les Festes. Gràcies, Olga!
ResponEliminaCom diu la meva amiga Montserrat, la innocència és la forma d'apropar-se al Nadal. Aquesta festa que hem transformat en pur consum. Bé. Tenim l'Advent per a reflexionar-hi. Una abraçada.
ResponEliminaQuante tendresa. Una delícia de poema.
ResponEliminaQuanta tendresa hi ha en aquest poema! M'imagino la imatge que tan bellament ens exposes i tot s'omple de dolcesa amorosa...
ResponEliminaPetonets de bona nit, Olga.
Un poema de Nadal molt dolç! Com es nota que ja s'apropen les Festes de Nadalenques.
ResponEliminaAquests àngels "que es fan la traveta" no són gaire angelicals... hi ha força sentit de l'humor en aquest poema, això també fa Nadal!
ResponEliminafins i tot els àngels fan la traveta perquè no deixen de ser infants entremaliats un poema preciós i tendríssim molt escaient !
ResponEliminaQuina Nadala més bella, neta, tendra... Només una ànima bella, neta i tendra la pot escriure!
ResponEliminaUna nadala ben original, tendra i bonica. Bones festes!
ResponEliminaM'encanta la visió dels angelets fent-se la traveta :)
ResponEliminaBON NADAL!!!