CEBALLONET MEU...

CEBALLONET MEU...

*

20-11-17

*

Quina tendresa, quan vaig saber que a l’estimat president Carles Puigdemont li deien Ceballonet... ¡I justament els russos!, que semblen d’una parla més aviat abrupta. És clar que sempre han destacat molt en la lírica, però aquest diminutiu, que fa plorar i tot, estova el cor dels qui l’escolten.

Com estimo els russos, ara que ens hem agermanat tots en la ceba. Perquè nosaltres fa molts anys que sabem què és ser de la ceba. I els russos, ¿com és que també ho sabien? Quina intuïció més fina. Amb raó deien anys enrere que ells ho havien inventat tot. Es veu que sí, i que a més ho saben tot, gràcies en gran part als espies.

Però la van encertar de ple, ai, Ceballonet meu. Estem molt arrelats a la terra, sempre serem de la ceba, això no ens ho treu ningú. I els de la Meseta, Cospedal en comandament, queden com uns miserables ignorants, al costat dels catalans i dels russos, que ara estem a partir una ceba.

*

Imatge obtinguda a Internet. 

DIES DURS

DIES DURS

*

14-11-17

*

Dies durs de novembre,

d’espines i amenaces,

de presons, d’ignomínia,

d’odis i de venjances.

Encara trobo roses

als jardins estimats,

que us ofereixo, amics,

mentre anem esperant

una llum victoriosa.

*

Olga Xirinacs

PRIMERA LLUM

PRIMERA LLUM

*

6-11-17

*

Veure la primera llum és néixer a algun moment nou. Pot ser repetit, pot ser minúscul,

pot resultar grandiós, però mai no serà igual. Sempre, alguna cosa dins nostre haurà canviat, com canvia l’aigua del riu que baixa de la muntanya.

Un dia em vaig fixar en aquesta primera llum del retrat, un rectangle sense importància aparent, però que en aquell moment va ser nova.

Països enllà, sota un cel sever i una llum grisa, també s’ha produït una escletxa de claror inèdita. Una petita resplendor que, quan creixi la volta del dia, pot ser que porti esperança.

*