CEBALLONET MEU...
*
20-11-17
*
Quina tendresa,
quan vaig saber que a l’estimat president Carles Puigdemont li deien
Ceballonet... ¡I justament els russos!, que semblen d’una parla més aviat
abrupta. És clar que sempre han destacat molt en la lírica, però aquest
diminutiu, que fa plorar i tot, estova el cor dels qui l’escolten.
Com estimo els
russos, ara que ens hem agermanat tots en la ceba. Perquè nosaltres fa molts
anys que sabem què és ser de la ceba. I els russos, ¿com és que també ho sabien?
Quina intuïció més fina. Amb raó deien anys enrere que ells ho havien inventat
tot. Es veu que sí, i que a més ho saben tot, gràcies en gran part als espies.
Però la van
encertar de ple, ai, Ceballonet meu. Estem molt arrelats a la terra, sempre
serem de la ceba, això no ens ho treu ningú. I els de la Meseta, Cospedal en comandament,
queden com uns miserables ignorants, al costat dels catalans i dels russos, que
ara estem a partir una ceba.
*
Imatge obtinguda
a Internet.
Tant bones que són les cebes de Brusel·les.
ResponEliminaO eren les cols?
Esperem que quan juguin a arrencar cebes no puguin amb el Ceballonet.
A mi, els escriptors i els músics russos sempre m'han caigut molt bé. Un abraçada.
ResponEliminaOstres, amb els russos! qui ens ho havia de dir... he, he, he... m'has fet riure amb el ceballonet...
ResponEliminaBona nit, Olga!
Excel·lent el teu sentit de l'humor, Olga! I Cipollino sona tan entendridor...de ben segur que s'haurà fet un tip de riure a costa de l'enginy d'uns i de l'estultícia incurable de Cospedal.
ResponEliminaSón temps estranys, aquests, que cebes i cols de Brusel·les poden ser símbols polítics...
ResponEliminadoncs farem sopa de ceba, que és boníssima i fa passar el fred de la Meseta i, potser també, el de l'Estepa
ResponEliminaaixò dels espies, deu ser tot curiós quan t'ho fan per broma...
bon dia tinguis, Olga, seguim!
De joveneta a casa ho dèiem: som de la ceba, i tothom sabia què volia dir.
ResponEliminaVisca la ceba!
Jo passo de la ceba verdura que sóc intolerant i només la seva olor ja em molesta, què hi farem m'hauré de conformar de ser de la ceba política, però no sé si es tolera millor!!!
ResponEliminaBona nit , Olga.
Tota ajuda és bona. Si els companys de les estepes ajuden, no conec millor homenatge que convidar-los a una calçotada...
ResponEliminaNit, Olga
Att.
Malvco
Éts mestre en amagar l'evidència en la ironia. Conserva-ho per molts, molts anys. Ets olt necessària!
ResponEliminaVivim temps convulsos en els quals s'agraeix la fina ironia. I la teva és molt adient.
ResponEliminaSempre genial i amb el mot oportuníssim, Olga! M'has fet riure de debò, i això que les cebes més aviat conviden a les llàgrimes...
ResponEliminaCarles Puigdemont porta la bondat a la cara. Qui no se n'adona és com qui no s'emociona amb la música, que deia Shakespeare: no té bondat aquella mateixa persona que no l'hi sap veure.
ResponEliminaQue bo, Olga! El Cipollino i la nostra ceba. I els russos que encara que no se'ns posin a favor, ens fan riure -enriure dels inquisidors- amb la brometa a la ministra. I ja ens poden despullar que sempre ens queda una altra capa! Ves si tan bon espionatge que tenen els russos, no podrien destapar tota la corrupció, escàndols i morts d'aquesta gent! És clar que no és un secret d'espies, és del domini públic, encara que per la reacció és igual que si ningú no sabés res.
ResponEliminaVa, fem una calçotada? També va de cebes! Podríem muntar-ne una cap al febrer o març... Calçotada blogaire!!!
ResponElimina